Llavors era un marrec i ell no ho sabia. Aquell estiu perdut en l'equador dels anys vuitanta, però, el canviaria per sempre. Alberto Prieto era un nen més dels que començaven a colpejar, com podien, una pilota. Només tenia quatre anys quan va posar-se la samarreta del Santfeliuenc per primer cop. Ja no hi havia marxa enrere. A partir de llavors, aquell infant va iniciar una trajectòria que l'ha dut a fer gairebé totes les tasques al club fins a assolir, sis temporades enrere, la presidència. Si hi ha un tret que descrigui Prieto, aquest és la precocitat.

El màxim dirigent del club degà del Baix Llobregat, que és el més jove de tercera juntament amb Àlex Talavera, que també té 32 anys però va néixer tres mesos abans, va assolir les regnes de l'entitat amb tan sols 26 anys. Vaja, que bona part dels jugadors del primer equip el sobrepassaven en edat (i ho continuen fent). “Tinc una vinculació molt sentimental i també familiar amb el Santfeliuenc”, relata Alberto Prieto, que hi afegeix: “El meu pare va ser directiu, el meu oncle va presidir el club del 1989 al 1993 i jo, en les categories inferiors, vaig jugar en tots els camps històrics que hi ha per aquí.”

La faceta de directiu de l'actual màxim dirigent del Santfeliuenc va començar fa deu anys, quan va assolir la vicepresidència al costat de Manuel Navarro. “Era un moment delicat a l'entitat, ja que hi va haver una escissió del futbol de base”, detalla Prieto, que va fer el salt a la presidència quatre anys després. A partir de llavors, el dirigent ha renovat i rejovenit bona part de la directiva, ha aconseguit que el futbol de base s'uneixi de nou i, fa tan sols cinc mesos, va viure l'ascens històric a tercera divisió, on el Santfeliuenc, tot i la seva història, no havia jugat mai. La recepta per aconseguir-ho, relata el president, ha estat senzilla: “M'he envoltat de gent molt vàlida, hem treballat amb rigor i, a més, hem modernitzat i professionalitzat la gestió esportiva i econòmica del club, que era un dels punts que calia millorar.”

Les fornades de directius, a poc a poc, es van rejovenint. Alberto Prieto, com a representant de la nova generació, creu que s'ha de treballar per dinamitzar la categoria. Prohibit, doncs, entrar en la rutina de la indiferència: “No vull ser aquell perfil de dirigent que s'aferra al càrrec per inèrcia, que ha perdut l'esperit de millora.” El president del Santfeliuenc, amb tot, té força clar quin camí s'ha de seguir: “Hem d'aconseguir que la tercera divisió tingui difusió, amb iniciatives com les que s'estan tirant endavant ara amb els convenis en els preus de les entrades, i també mitjançant les xarxes socials. Nosaltres, per exemple, hem tingut un abans i un després arran de la creació d'un lloc web molt treballat, que ens va donar notorietat.”