sabadell1

mallorca4

Amb quatre victòries consecutives i allunyat del descens, la dimensió d'una derrota com la d'ahir és molt menys greu que en temps de fam i necessitat. El Sabadell es queda amb les ganes d'entrar en les posicions d'ascens i veu frenada l'embranzida que havia agafat des que Olmo va entrar de primer entrenador. La derrota d'ahir va ser un correctiu en el resultat i en la manera de plantejar el partit. Perquè el Mallorca, talòs i amb molt poca fluïdesa, no va ser una màquina de jugar al futbol, però en canvi va ser superior en eficiència i en intensitat. El Sabadell va tenir forats a massa llocs del terreny de joc i l'equip va rebre tres gols definitius en 50 minuts. Olmo va ser fidel al seu discurs pel que fa a mantenir titularitats –Sotan o Llorente– però l'equip va notar massa la suplència de Juanjo, que és mig equip.

Els primers compassos de joc van ser prou bons per al Sabadell, que va avisar amb un cop de cap de Crespí salvat per Miño (4'). L'equip vallesà tenia la possessió al camp contrari i ho intentava mitjançant Collantes. Però quan el Mallorca es va despertar, cap al minut 15, els arlequinats ho van passar malament. L'absència d'un jugador de destrucció a la zona ampla van donar plens poders al Mallorca per penetrar pel mig i per les bandes. De manera que amb els d'Oltra inclinats cap a la porteria de Nauzet –especialment nerviós ahir–, el gol va arribar en una falta d'entesa dels arlequinats en què Àlex Moreno va aprofitar una pilota solta. Allà, a la frontal, no hi havia ni Longás ni Llorente per ajudar els centrals.