Ara ja allunyat dels terrenys de joc, em dedico a estar a prop de la família. No obstant això, tinc algun projecte entre mans en l'aspecte professional i m'estic traient el carnet d'entrenador.

Sí. Se n'han produït unes quantes, però la més significativa és la de Costa Rica. La selecció de Jorge Luis Pinto té molt de mèrit perquè, sense la pressió d'altres, ha arribat als quarts de final sense que ningú s'ho esperés. I, per si fos poc, els afronten amb l'energia positiva i la convicció de fer possible un somni impensable.

Es troba en estat de gràcia. Ha fet un any espectacular i està demostrant que en les grans cites és l'autèntic referent de l'equip. Sens dubte, està preparat per fer el salt a un gran club. Si ha aconseguit assumir la responsabilitat del seu país, i amb tanta tranquil·litat, també ho pot fer amb escreix en algun equip millor.

No ho crec. La justificació l'hem de trobar en diversos factors. Hi ha futbolistes que van arribar castigats en l'aspecte físic pel desgast durant la temporada i, a més, no s'ha preparat el mundial amb l'exhaustivitat que requereix una cita d'aquestes característiques. I, per si fos poc, tant Holanda com Xile tenien moltes ganes de revenjar-se de la selecció espanyola, que no ha afrontat el mundial amb l'ambició d'altres combinats.

El canvi no ha de ser radical. S'ha de fer de manera progressiva, fent entrar joves jugadors que rendeixen als seus clubs. Encara hi ha figures vàlides a la selecció, de manera que la regeneració s'ha de fer a poc a poc.

El Brasil és favorita entre cometes, però n'hi ha tres que les veig millor: Colòmbia, l'Argentina, que té el millor jugador del món i, en últim terme, Alemanya.