Gerard Gumbau trepitjarà diumenge la gespa de Montilivi convertit en un dels jugadors habituals d'Eusebio Sacristán al Barça B. El migcampista de Campllong, que havia anat creixent al planter del Girona des que hi va arribar quan era aleví, ha trobat en un equip d'una exigència tan alta com és el filial blaugrana l'oportunitat de treure el cap a segona A, cosa que a Girona no va aconseguir mai, perquè ni tan sols va arribar a debutar amb el primer equip. La temporada passada s'havia de conformar a competir a primera catalana, i ara ha passat a jugar amb regularitat a segona A al costat de jugadors com Samper, Adama o Grimaldo. “M'estic adaptant bé, cada cop amb més confiança; es preveu un retorn bonic a Montilivi”, comentava el jugador esquerrà després de marcar contra l'Albacete el seu segon gol en la lliga, tot i que el filial va perdre (1-2).

Gumbau va participar en els sis primers partits de lliga des de la banqueta, però des que va jugar el partit sencer de la novena jornada, contra l'Alcorcón, la seva presència en l'onze s'ha accentuat. De fet, encadena cinc partits de titular, i només s'ha perdut sis minuts dels últims 270. Tot això, sense el nom d'altres companys i venint de primera catalana. “Sorprèn perquè vinc d'on vinc, però és qüestió d'anar treballant i agafant confiança. El salt és gros, però penso que tot és al cap.” També va anar paint l'impacte de la seva arribada al Mini, amb un contracte per tres temporades. “Des que em va fitxar el Barça, va ser un somni. L'has d'anar assimilant, sense pensar-hi gaire quan treballes.”

A punt de fer 20 anys, el jugador de Campllong no té cap retret cap al Girona –“és el club en el qual he crescut des de petit i me l'estimo molt”–, però admet que hauria agraït tenir la possibilitat de debutar a segona A: “Em va sorprendre que no em donessin una oportunitat. Va faltar una mica de confiança per poder debutar a segona A.” El curs passat va ser un pèl estrany, perquè el Girona el volia renovar, va fer tard i va acabar fent valer la fitxa tramitada per treure un petit traspàs al Barça. Gumbau, però, no creu que això influís en la falta d'oportunitats: “Jo no en sabia res i només treballava perquè arribés el debut, però no va poder ser. Penso que era més una qüestió tècnica.” Qui sap si ara, amb protagonisme de gironins com Pere Pons, Granell i Coris, li hauria arribat. “Estic molt content per tots perquè, per a un gironí, jugar al Girona és un plaer.”