Era el 17 de juny del 2014. Estadi Mineirão de Belo Horizonte. La selecció de Bèlgica tornava a un mundial després de dotze anys. En el partit contra Algèria, els homes de Mark Wilmots jugaven amb Courtois, Kompany, Vertonghen, De Bruyne, Witsel, Lukaku, Hazard i Dembele. A la banqueta tenien Fellaini, Vermaelen i Mertens. Onze noms que fan les delícies dels autèntics amants del futbol, els que viuen les lligues europees amb ganes i gaudeixen dels diversos escenaris. Aquell dia, s'esperava més futbol per part dels belgues, però hi va haver jugades puntuals que van mostrar el caràcter tècnic d'una selecció molt jove i amb un talent encara per explotar. “El futbol belga sempre ha estat molt físic, amb jugadors molt forts i contraatacs ràpids. Nosaltres som antagònics: proposem futbol de toc i possessió, amb un ritme molt alt” explica Manel Expósito, jugador català que milita al KAS Eupen, de la segona divisió belga. El Chino, com el coneixen de tota la vida, és un dels catalans que forma part d'aquest equip, si més no, diferent. L'Eupen pertany a l'acadèmia Aspire Foundation de Qatar, i és una part important d'un gran projecte conjunt amb l'Aspire Football Dreams, en què es barreja l'aspecte formatiu, educador i humanitari, es dóna l'oportunitat a nois de ser escolaritzats –tres anys de futbol en una acadèmia professional– i l'opció de créixer i poder arribar a Europa. L'Eupen, entrenat pel també català Jordi Condom, dóna aquesta porta d'entrada al futbol occidental. Un grup format per veterans (del qual formen part, a més d'El Chino Expósito, Víctor Curto i Sergio Rodríguez, Rodri). El seu objectiu és pujar a la primera divisió belga, en què hi ha molta més competitivitat. “La clau del nostre equip és la unió que hi ha. Entre els catalans, amb el Luis García, que també el coneixíem de la lliga espanyola, tots treballem per un únic objectiu: créixer personalment i ajudar a formar joves talents”, explica en Manel. I potser aquesta generació de futbolistes té una semblança amb l'actual selecció. Una selecció molt diferent a la Jupiler Pro League...

Podem trobar dos mons a Bèlgica? Sens dubte. Selecció i projecte Aspire tenen moltes diferències respecte a la primera divisió belga. “El futbol belga cada cop té més nivell, malgrat que només el Bruges i l'Anderlecht poden ser considerats equips top. No obstant això, estic molt content dels meus quatre anys aquí”, explica Víctor Vázquez, exjugador del Barça i actualment segon capità del Bruges. Víctor es va fer una forta lesió en un turmell a principi de temporada, però ara ja encara la recta final de la recuperació. La temporada passada va ser escollit segon millor jugador de la lliga. El Bruges ha guanyat recentment la copa de Bèlgica contra l'Anderlecht i a més disputarà els quarts de final de la lliga europa. Com ell comenta, l'equip de la capital i el conjunt de Bruges són els dos equips més forts de la Jupiler Pro League, una competició que va néixer el 1895 i que porta el patrocini de la cervesa Jupiler, la més consumida al país. La lliga regular l'acaben al març i a partir de llavors, tres play-off per decidir el campió, els equips de l'Europa League i els dos equips que baixaran a segona. Potser, com a fet significatiu, la gran diversitat de títols: malgrat els 33 de l'Anderlecht, quinze equips han guanyat la competició alguna vegada. I sens dubte, aquesta diversitat (i l'original play-off pel títol) fa que sigui una lliga òptima per rellançar carreres, i per a l'espectador, una competició entretinguda molt semblant a l'Eredivisie holandesa, ràpida, vertical, amb estadis antics i aficions molt intenses i fidels. A més d'en Víctor Vázquez, l'altre català que hi juga és Joan Capdevila. El veterà lateral va acceptar una oferta del Lierse i als 37 anys ajuda el conjunt de la província d'Anvers a salvar la categoria, malgrat haver quedat últim en la lliga regular. Com ell, altres jugadors com Marin, Defour, Van der Borre, De Camargo i Buffel donen un plus de qualitat a la primera divisió. Com es pot comprovar, diversos jugadors belgues decideixen quedar-se al seu país, tenint en compte que és un futbol alegre i molt obert. “Després del domini de l'Anderlecht, ja ens tocava guanyar alguna cosa. “El Bruges és un equip històric i vull tornar amb forces per ajudar-lo a regnar de nou al país”, comenta Víctor Vázquez. L'exjugador blaugrana és una peça fonamental en els esquemes de l'equip flamenc i s'ha notat molt la seva baixa.

Què passarà si l'any que ve l'Eupen juga en la Jupiler Pro League? S'apoderarà un nou estil? S'adaptarà el conjunt de l'Aspire a les condicions del futbol d'elit belga? De moment, amb el joc desplegat per la selecció de Marc Wilmots, els belgues ja s'han acostumat a veure un futbol més de toc, en un país dominat pel futbol flamenc (només tres equips són de la zona francòfona) i on la rivalitat nacional també existeix. Un país on fan les gofres més especials, esponjoses i amb xocolata a l'interior de la pasta, que contrasta amb les seves fries, patates fregides amb un fort punt de sal i passades dos cops per la fregidora. Potser, precisament en aquestes divergències culturals i futbolístiques, és on rau la màgia del país i de la seva lliga, la desena en el rànquing FIFA. Potser, l'assignatura pendent, és veure'ls triomfar en la Champions. Qui sap si ajudarà la irrupció del nou model acadèmic que instaurarà l'equip de la comunitat germanòfona belga.