El club té 60 anys, però de l'època que jo he vist diria que és la millor. Arribar segons a la lliga deixant equips com el Barça, el Mallorca o el Saragossa enrere és molt difícil. Podríem arribar a ser campions? Doncs sí, perquè hem guanyat moltes vegades l'Espanyol. Però almenys aquesta temporada s'han alineat tots els astres per obtenir aquesta classificació.

Vam fer una reestructuració en el club nomenant la figura d'un director esportiu que és Cristóbal Parralo i que, a més, és entrenador del juvenil A. El que intentem és que les persones que hi hagi dins del club siguin exjugadors perquè coneixen la casa. I aquests exjugadors han canviat la manera de treballar però, això sí, la filosofia és idèntica.

Primer perquè som un club formatiu: agafem els nens com més petits millor i els fem fora als 18 anys. Després perquè som un club que intentem inocular una sèrie de valors. També som un club d'alta competició, perquè els nostres rivals són l'Espanyol i el Barça. I finalment, som un club 100% gratuït. Els nens no han ni de rentar a casa la roba de jugar. Ho fem nosaltres.

Som especialistes en això. A formar. Volem que els nens s'ho passin bé i guanyin. M'agrada que siguin futbolistes, però m'agrada també que siguin químics, metges...

Nosaltres els diem que els tractarem molt bé, que tenim una estructura professionalitzada i que, si són bons, quan acabin de juvenils estaran lliures i podran negociar amb qui vulguin. Si després d'això accepten l'oferta del Cornellà o el Badalona perquè tenen un segona B, doncs no hi puc fer res. Així és la vida.

Continuar amb la feina feta perquè el que hi havia aquí estava fet de nassos. L'objecte social ja estava fet, ara calia adaptar-lo als nous temps. A més, que a mi m'ajuden molt, tenim gent molt preparada. En aquest sentit sóc un privilegiat.

És una de les estrelles que tenim. Hi apostem molt fort i podem dir que només el Barça i l'Espanyol tenen aparells per prevenir la mort sobtada com nosaltres. Intentem tractar els nanos tan bé com podem.