El Jumilla i un dels dos equips sorgits de la refundació de l'antic Logroñés es van interposar en el camí de l'Ascó cap a segona B. El projecte del club verd era molt ambiciós, i la temporada que havia fet el bloc de Miguel Rubio, que va acabar campió, feia pensar que el salt de categoria era a l'abast. En el play-off, però, els nervis i la inexperiència en promocions van jugar una mala passada i els de la Ribera d'Ebre van caure. “No hem d'oblidar que els rivals feia temps que ho intentaven i nosaltres no ho havíem fet mai abans”, recorda el president de l'entitat, Miquel Pérez, que, tot i això, és autocrític: “Hi van haver errades en tots els àmbits que van frustrar l'ascens, ho hem d'assimilar i que ens serveixi de lliçó amb vista al futur.” El camí, en tot cas, està traçat, ja que des del club s'ha confiat en la base del projecte i continuen el cos tècnic i el gros de la plantilla. El màxim dirigent ho té clar, “després de fer una temporada molt bona s'ha apostat per la continuïtat”, de manera que la fita es renova: “Enguany, acabar campions serà molt difícil, ja que el grup ha fet un salt endavant quant a nivell, però l'objectiu és acabar entre els quatre primers i intentar de nou fer el salt a segona divisió B.”

A l'hora de configurar la plantilla, com s'ha fet en els darrers cursos, el club ha buscat jugadors experimentats de la demarcació de Lleida i de Tarragona. Ascó cau lluny de tot arreu, però alhora, tal com explica Miquel Pérez, “està a mig camí d'aquests dos territoris i de les Terres de l'Ebre”, fet que permet tenir tres mercats per explorar –es revisa sobretot el de les comarques de Ponent, ja que allà, tret del Lleida Esportiu, no hi ha equips a tercera–, si bé el president explica que un dels grans handicaps és la localització del poble: “És complicat fitxar. He calculat que els jugadors han de fer de mitjana 30.000 kilòmetres cada temporada per entrenar-se i jugar, i això és un gran desgast.”