L'hora de tancar el cercle
Incapaç d'haver tornat a guanyar com a local des de la garrotada contra el Lugo, el Girona espera curar ferides amb els tres punts
Els gironins hauran de gestionar les ganes de revenja contra el botxí de l'ascens
La garrotada va ser descomunal, però s'hauria fet difícil imaginar que, un cop assumit que l'ascens s'havia esfumat, aquell dramàtic partit contra el Lugo que va tancar la lliga regular 2014/15 incorporaria un efecte de malastrugança extra per al Girona, que des d'aleshores ha estat incapaç de celebrar cap més victòria a Montilivi. Vuit dies més tard, un altre cop majúscul amb la remuntada del Saragossa que tancava el somni (1-4). I, passat l'estiu, una sèrie de decepcions que ja és de cinc jornades (quatre empats i una derrota). Des que es va instal·lar a segona A, el Girona no havia trigat mai tant a celebrar una victòria a casa. Aconseguir-ho avui no només trencaria la mala fortuna, sinó que serviria per curar alguna ferida –no esmenaria, òbviament, el cop baix que va significar quedar-se sense ascens directe en el temps afegit de l'últim partit– i per continuar progressant, després de tres empats i un triomf al camp del líder.
El Girona farà bé de gestionar les ganes de revenja que pugui tenir del partit de fa cinc mesos. Jugadors i tècnics han centrat el discurs en les ganes i la necessitat d'obtenir el primer triomf com a local, més que de saldar comptes pendents. Des de Lugo, han reconegut que hi pot haver un ambient hostil, tot i que caldrà veure quina resposta hi haurà des de la graderia. L'afició del Girona no és precisament de les més calentes, i fins ara els partits a Montilivi –derbi inclòs– han tingut poca tensió.
El Lugo arriba a Montilivi instal·lat a mitja taula, gràcies a la solvència que ha mostrat a l'Anxo Carro. Perquè, com a visitant, l'equip de Luis Milla no ha obtingut ni un sol triomf i només ha fet tres punts i tres gols. “Quan obrim el meló, veurem com és. Els primers minuts ja solen indicar cap on pot anar el partit”, va apuntar Pablo Machín, que vol veure un Girona intens en la pressió i que insisteix al davant amb arribades: “Hem d'intentar generar moltes aproximacions i mirar de ser més eficaços que en els anteriors partits a Montilivi.” El conjunt gallec sol apostar per fer un futbol de toc –en principi, hauria d'anar prou bé al Girona– tot i que tampoc li fa res buscar jugades a partir de les pilotes llargues cap a Pablo Caballero, el botxí de l'ascens directe del Girona i la gran amenaça del Lugo, amb tres gols en els quatre últims partits.
LA PRÈVIA
D'EXTREMS
El Girona no ha guanyat a casa i el Lugo encara no coneix el triomf com a visitantEL PES DE LA GRADERIA
La rebuda de l'afició als gallecs és una de les incògnites d'un partit esperatRetocs mínims en l'onze, si és que n'hi ha
Pablo Machín té per primera vegada tota la plantilla disponible, tot i que hi ha alguns jugadors (sobretot Rubén Sobrino i Sebas Coris) que arriben amb poca càrrega acumulada i sense possibilitats de resistir molts minuts de competició. Després de la victòria contra l'Osasuna, el més probable és que Machín mantingui la confiança en bona part del grup, si no és en tot. “Ja estàvem contents de partits anteriors, tot i que al final les sensacions es corroboren amb resultats. No t'enganyaré; el més normal és que gran part dels jugadors que van jugar a Pamplona repeteixin”, va comentar l'entrenador de Gómara. Al darrere, és difícil que el tècnic sacrifiqui cap dels tres centrals (Kiko Olivas, Alcalá i Lejeune) que van mostrar molta solvència als carrils. Les posicions que presenten més dubtes són els dos carrils, perquè al costat dret Pol Llonch –dos partits de titular seguits– ha ofert un bon rendiment, però Machín ja té a punt Javi Álamo, cridat a ser el referent en aquell lloc. I a l'esquerra, Carlos Clerc sol sortir des de l'inici, però a Pamplona ja va ser substituït molt aviat per Aday Benítez. Al mig del camp i al davant, és més difícil que hi hagi moviments en l'onze inicial. Machín, això sí, tindrà molt de marge per jugar també amb els suplents. Si presentés el mateix onze que a Pamplona, només hi hauria cinc supervivents de l'anterior Girona-Lugo.