RICHY ÁLVAREZ
DEFENSA DEL GIRONA
“Quan no jugo se'm nota a la cara”
El capità del Girona admet que no paeix bé la suplència
“Ho continuo arrossegant; no hi penso cada dia, però és impossible que em marxi del cap”
Inconscientment, els jugadors ens posem la pressió de no haver guanyat a casa. Allargar-ho més seria massa
No és la situació que esperava, de cap manera, i estic fotut. No em considero millor que ningú, ni tampoc pitjor
Vaig valorar l'estima i la confiança. Ara sembla que no hi ha aquesta confiança, però me l'he de tornar a guanyar
No sé si un psicòleg esportiu ens podria ajudar, perquè aniria bé oblidar-nos del tot del desenllaç del curs passat
Tinc plena confiança en el vestidor i en la qualitat que hi ha. Per plantilla, hem d'estar més amunt. Amb treball, tot arribarà
Richy Álvarez Puig (Vigo, 11/9/1984) va acabar firmant, després d'un període d'incertesa, una renovació per dues temporades (i una altra d'opcional) amb el Girona. Líder de la defensa la temporada passada, el gallec viu ara una situació que ni s'esperava ni encaixa gaire bé. Encadena tres partits sense jugar i, com a capità, reconeix que li és difícil assumir lideratge sense protagonisme al camp.
Sap que encara que jugui tots els partits que queden ja no podrà arribar als 41 de la temporada passada?
Sí, és veritat. Sé que no estic jugant el mateix, cosa que no estava a la meva ment, perquè vaig renovar amb la intenció de jugar els mateixos partits o fins i tot més. Em sento estimat i important i vull demostrar que no va ser casualitat el rendiment de la temporada passada. No està sent així, per decisions que pren el mister, però les he d'acatar i treballar per quan arribi una altra oportunitat.
Fa tres partits que no juga ni un minut. Com ho encaixa?
No ho encaixo bé. Ja em coneixeu. Ho vull jugar tot i, quan no jugo, se'm nota a la cara, que és un reflex de com estic realment. Estic fotut perquè vull jugar, però sóc aquí per entrenar-me i treballar cada dia. No em considero millor que ningú, i tampoc pitjor. I, quan m'arribi l'oportunitat, espero aprofitar-la.
La seva renovació era prioritària a l'estiu i va aconseguir un 2+1. S'esperava aquesta situació, ser avui el quart central?
No. És veritat que avui sóc un central suplent. Potser quart perquè entro en les convocatòries, però també hi ha Carles Mas i Marcelo. No és la situació que esperava. De cap manera, sent sincer. A l'estiu tenia ofertes, però vaig valorar molt més el fet de sentir-me estimat tant al club com a la ciutat i la confiança que m'havien donat. Ara sembla que aquesta confiança no hi és, però no queda més remei que tornar-me-la a guanyar.
De moment, el centre de la defensa se l'han repartit Alcalá i vostè. Són incompatibles?
No penso així. Contra el Saragossa, que ja sabem quin equip té, vam empatar sense gols i no ens van generar cap ocasió. A la jornada següent, però, hi va haver canvis.
Ho considera com si un davanter que hagués marcat fos suplent en el següent partit?
No, no ho dic en aquest aspecte. Vull dir que, si hem jugat junts en Pedro, en Kiko i jo, contra un rival com el Saragossa, i no ens han creat perill, és que alguna cosa hem fet bé.
El fet que Machín demanés Alcalá i que el Girona en pagués 180.000 euros ja feia pensar que el murcià acabaria essent titular?
En Pedro ha arribat, està jugant i ho està fent bé. Reitero que jo no em sento ni millor ni pitjor que ningú. És evident que el club ha pagat per en Pedro, i si aquest fos el motiu pel qual juga, ja no seria cosa meva.
Quan es parlava del fitxatge d'Alcalá, intuïa que seria una amenaça tan directa o el veia més al costat dret?
Intuïa que en Pedro seria el rival meu, i ja sabem en quin sentit ho dic. A Tarragona, arran del gol, em va treure a mi i Pedro va debutar. I, després, em vaig perdre el partit del Llagostera i ara tres de seguits. Són decisions de l'entrenador, que tindrà els seus motius per prendre.
Per justificar la seva absència, el tècnic va dir algun dia que havia arrossegat molèsties físiques. Com es troba?
L'any passat vaig jugar 41 partits. Cap a final de temporada sí que arrossegava problemes i m'entrenava menys, però arribava al partit i rendia com qualsevol company. No tinc molèsties, estic bé. Si no jugo és per decisió de qui mana. L'entrenador és l'amo i es mereix tot el respecte.
Vostè sempre ha estat molt exigent amb vostè mateix. Creu, però, que Machín ha estat injust deixant-lo fora?
Sempre que em quedo fora de l'equip penso que és injust. He de dir que jo a principi de temporada no era el Richy de l'any passat. Ni a dia d'avui tampoc. Encara no he aconseguit estar a aquell nivell, també per la falta de continuïtat. No he estat bé al principi de temporada. No estem bé, tot l'equip; ens ha costat entrar després de la temporada que vam fer. Sóc el més crític amb mi mateix, i continuaré sent així.
És més difícil assumir el rol de capità jugant menys?
Per mi sí. Sóc molt sincer. Em costa ser el líder sense jugar. Tot el que pugui ajudar i donar consells als companys, ho faré, però és evident que em sento més important quan estic jugant que quan estic fora de l'equip. Des de fora, animo i intento ajudar en tot el possible.
Ja deia que només amb la cara se li nota.
És que crec que un jugador que no juga i que no està enfadat no ha de ser jugador de futbol. Sóc ambiciós i competitiu i vull jugar tots els diumenges. Em fot no jugar. M'agradaria saber-ne els motius, però bé, treballo dia a dia per aconseguir una altra oportunitat.
No li explica les raons?
No em diu res, i l'entrenador no cal que expliqui els motius. Cadascú ho fa com ho creu necessari. Ell és l'amo i no li he d'anar a demanar res.
Com es viu al vestidor la situació delicada, amb només tres victòries i tan a prop de la zona de descens?
Malament, perquè no és on tots voldríem estar. M'encantaria fer la temporada de l'any passat, però sabem que és molt complicat. El primer que hem de fer és lluitar per la permanència. El club ha fet un esforç per portar jugadors i la plantilla és completa i bona. Per plantilla hauríem d'estar més amunt. És fotut, però no busco excuses. Crec que els resultats arribaran. Ens ha de canviar una mica la sort, i hem de millorar alguna altra cosa, però amb treball tot arribarà.
L'any passat hi havia veterans il·lustres. Aquest any només vostè, Felipe i Eloi tenen el 3 en el primer dígit. Es troba a faltar algú que estiri del carro?
Mai havia pensat ser un dels veterans, i ara que en tinc 31 no em considero gran però és veritat que la plantilla s'ha rejovenit moltíssim. Que si falta gent veterana? Jo crec que no. Hi ha jugadors que fa anys que són a la categoria, i gent de mentalitat molt forta i molt llesta, com per exemple en Kiko Olivas. La veterania és important, però tampoc és motiu perquè anem com anem.
És el seu cinquè any a Montilivi. Veu un vestidor menys unit que altres temporades?
Aquest any la gent és més jove, això és inqüestionable, i pot semblar que som una mica diferents, però en els cinc anys que fa que sóc aquí el vestidor és espectacular. Potser un any destaca més la companyonia que un altre, però jo em porto de meravella amb tothom. Estic content perquè estem tots ben integrats.
Surten perdent amb totes les comparacions amb l'any passat. Creu que encara ho arrosseguen?
Jo, i parlo almenys per mi, ho continuo arrossegant. No dic que hi pensi cada dia, però és impossible que em marxi del cap. No sé si un psicòleg esportiu podria ajudar-nos, perquè aniria bé intentar-ho oblidar del tot. Vulguis o no, et pot fer mal. La temporada va ser increïble i serà difícil tenir una altra oportunitat així.
El 3-5-2 ja no sembla tan fiable. On veu les escletxes?
Quan els resultats no acompanyen es veuen problemes a tot arreu. Ara es parla d'un sistema que ja vau veure l'any passat com va anar. No guanyem partits, però si va funcionar tan bé i els jugadors que han vingut són els idonis, s'ha de continuar insistint.
S'imagina un Girona de Machín sense tres centrals?
Tant de bo que tot continuï igual, perquè quan un entrenador se'n va vol dir que anem tots molt malament. El mister té clara la idea amb aquest sistema. És veritat que a vegades ha canviat, durant un partit, però sempre treballem i entrenem amb aquesta idea.
A més de vostè, també ha prescindit de Granell i Eloi, jugadors inqüestionables l'any passat, sense resultats. Quin és el pròxim pas, persistir?
El tècnic és qui pren les decisions. I amb aquest detall es veu la classe de plantilla que tenim. Tres jugadors que érem indiscutibles hem estat suplents dues o tres jornades. Es nota que la plantilla és àmplia i que no et pots relaxar. Els resultats no han arribat i s'ha de treballar. I tots els jugadors treballem perquè tot millori.
L'any passat qui no jugava no es podia queixar perquè l'equip guanyava. Aquest any es veuen males cares. És normal?
Això depèn del jugador. L'any del play-off de Rubi, jo no jugava i feia mala cara, però també ho entenia tal com estaven Migue i Chus Herrero. A mi m'agrada jugar, vagi bé l'equip o no. Tots volem ajudar, i la nostra feina és demostrar-ho als entrenaments. Ara hi som tots i treballem per jugar.
Què creu que pesa més, que no s'hagin cobert bé les baixes o que els jugadors que continuen de l'any passat no estan al nivell que estaven?
És que no us ho sé dir. Quan ens vam salvar fa dos anys, les baixes de Timor, Ivan López i Ortuño per mi eren molt difícils de suplir. Amb Sandaza, Cifu i Granell, entre d'altres, va ser de bojos el que es va fer. Ara hi ha Javi Álamo, Jairo, Alcaraz, Sobrino... molt bons jugadors. De plantilla, n'hi ha. Podem parlar del factor sort, però s'ha de continuar insistint. Amb treball, tot arribarà.
Montilivi és una creu. Des del fatídic partit del Lugo que no hi guanyen. Hi ha psicosi?
Psicosi no, però sí que inconscientment els jugadors ens posem aquesta pressió de què passa a Montilivi. S'ha de guanyar. Del discurs del ja toca, fins que no ho demostrem, la gent no se'n cansarà. No és que sigui l'afició qui ens generi pressió, sinó que nosaltres mateixos ens la posem.
Són vuit partits seguits sense guanyar-hi. Diumenge ve l'Albacete. Allargar això els faria caure en zona de descens.
És que allargar més el fet de no guanyar a casa seria massa. No ens passa pel cap. Volem guanyar, fer els tres punts per agafar moral i estar més tranquils. I a partir d'aquí, anar cap amunt. Quan guanyem, i sobretot a casa, guanyarem en confiança i anirem escalant.
No s'ha superat la mitja entrada a l'estadi. La destrempada també va afectar l'afició...
Fa cinc anys que sóc aquí i sempre ha costat, sobretot al principi. La temporada passada vam atreure molta gent, que ara potser amb els mals resultats no té ganes de venir. Esperem guanyar i engrescar-la a venir.
Tot i que la lliga és molt igualada, arribar a dalt serà cada cop més difícil?
Si tardem més a aconseguir la victòria, sí que ens costarà. El primer que vull és fer els 50 o 52 punts per assegurar la permanència. Després, ja mirarem amunt. Amb els 82 punts de l'any passat, estic segur que es pujaria directament amb molt d'avantatge. La lliga està molt igualada i crec que no se'n necessitaran tants.
S'ha de patir pel descens?
No guanyar et fa tenir més negativisme, però jo ja vaig dir al vestidor que, amb la plantilla que hi ha, tot ha d'anar a més. Tinc plena confiança en la plantilla i en la qualitat que hi ha.
Ara que cobren al dia, l'equip no arranca. Sembla que les dues coses alhora no puguin ser mai possibles a Montilivi...
Això sembla, però és anecdòtic. Quan guanyem un parell de partits, ens n'oblidarem.
Han notat un canvi pel que fa a la pau institucional?
El club ha canviat totalment, cap a millor. Cobrar abans de final de mes és de bojos aquí; no ho havia viscut mai. El club ha millorar molt en certes coses, en imatge. Tot i que, vulguis o no, cobrar al dia és el que ha de fer tot treballador. És clar que l'any passat vam estar tres mesos sense cobrar i vam treballar i rendir com sempre.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.