No es recorda al Nàstic un comiat com el que se li va dedicar ahir a David Rocha. La sala de premsa estava plena a vessar amb tots els estaments del club, membres del cos tècnic i la plantilla i amics, i a fora hi havia una bona presència d'aficionats. Ell, fet un mar de llàgrimes i, al seu voltant, una densa capa d'emoció. Hi ha futbolistes que han estat més anys al Nàstic i que també han celebrat ascensos i han fet gols recordats, però en el cas de Rocha cal tenir en compte el context. Al mig centre extremeny (Càceres, 1985) li ha tocat viure a Tarragona dues temporades i mitja molt intenses, amb la decepció de l'ascens frustrat a Llagostera i l'esclat de l'eufòria un any després com a capítols principals. Rocha, de caràcter afable i compromís rocós, va sintetitzar aviat les virtuts de la plantilla i, sobre el terreny de joc, n'ha estat sempre el director d'orquestra, intocable al mig centre. Hi ha d'haver, a més, un moment memorable, una imatge de referència, per elevar encara més la figura d'un futbolista icònic, i la va tenir en la tornada de l'eliminatòria d'ascens contra l'Osca, ja que va marcar el gol que confirmava el retorn a segona A. Tot plegat es va deixar notar ahir a la sala de premsa del Nou Estadi, amb el president, Josep Maria Andreu, i el director esportiu, Emilio Viqueira, al seu costat incapaços, com ell, de contenir les llàgrimes. Rocha deixa el club grana en el millor moment de la seva carrera per iniciar una aventura en la lliga dels EUA, al Houston Dynamo, que l'atreu i li convé tant en l'aspecte esportiu com en el personal.

Una peça clau

La insistència de Viqueira, tal com va recordar ahir Rocha, va permetre que el mig centre canviés l'Albacete pel Nàstic el juny del 2013. De seguida es va convertir en un fix per a Santi Castillejo i, sobretot, per al seu relleu, Vicente Moreno, al qual Rocha agraeix “la confiança cega” i el fet d'haver tret el millor d'ell. Rocha va mostrar un alt nivell el primer any, i el fet de no haver aconseguit l'ascens i les ofertes de categoria superior rebudes van fer perillar la seva continuïtat. Però el Nàstic, amb Josep Maria Andreu al capdavant, li va fer veure que havia de capitanejar la nau grana cap a l'ascens i ell va acceptar el repte i no es va moure de Tarragona. És el compromís que sempre se li ha agraït i que ara fa que el Nàstic no li hagi pogut negar la sortida. Així, va tornar a liderar l'equip, amb grans gols, com l'històric contra l'Osca, i el Nàstic va celebrar l'ascens. A Rocha li arribava l'oportunitat, amb 30 anys i després d'una llarga carrera a segona B, de debutar a segona A. En la categoria de plata ha continuat sent el líder, igual d'intocable però amb menys pes ofensiu. Ahir, l'extremeny va posar punt final a l'etapa tarragonina, agraint la confiança i el suport de tothom i rebent el reconeixement de companys i aficionats, i demà ja volarà cap als Estats Units.