Un any d'estabilització
En ordre. El Girona, que va sortir del concurs de creditors avui fa 365 dies, compleix el camí marcat des que l'entrada dels nous propietaris va dissipar les incerteses econòmiques
Després que el jutge concedís un ajornament de la junta de creditors, que s'havia de fer el 19 de febrer, el 9 d'abril del 2015 era una data assenyalada amb majúscules a l'agenda del Girona FC, que necessitava sortir del concurs de creditors després de més de vint mesos. Haver-se assegurat el vot favorable de l'Agència Tributària permetia al club anar amb tranquil·litat al jutjat mercantil, on avui fa un any el club va superar la junta de creditors amb un 62,56% dels vots favorables. Els creditors ordinaris s'havien de conformar a percebre el 60% de les quantitats d'impagaments que havia acumulat el Girona, que se'n sortia d'una situació límit –superar la sortida del concurs era imperatiu– però que es comprometia a pagar durant cinc anys un deute d'uns 4 milions d'euros. L'arribada d'uns nous propietaris, en una operació que el club va anunciar una setmana abans de la sortida del concurs –sense revelar la identitat dels compradors–, ha aportat una injecció fonamental per dissipar incerteses i garantir l'estabilitat i la viabilitat.
Amb un any de carència establert, les obligacions començaven aquest 2016, i el club ja ha satisfet la primera de les cinc quotes que ha de pagar fins al 2020. “Cada març es fa un pagament d'uns 800.000 euros, a part d'altres quantitats menors que es fan en altres períodes”, explica Ignasi Mas-Bagà, director general i president del consell d'administració. “Fem un pressupost que ha de donar un resultat suficientment positiu per cobrir aquest deute. Ja ho preveiem i ho incloem en els pressupostos”, indica Mas-Bagà, que va aterrar a Montilivi abans de fer-se efectiu un relleu de propietaris que ha estat clau per donar estabilitat a l'entitat. Encara sense haver-se anunciat el canvi de mans, l'entrada va contribuir a resoldre els problemes d'impagament a la plantilla. I tot i que Jean-Louis Dutaret i Samir Boudjemaa només van fer una aparició breu el 30 de juny a Girona, la societat màxima accionista, TVSE Futbol, ha anat posant ordre. El desembre passat, la societat va fer un préstec participatiu per valor de 3,8 milions d'euros al club, una injecció potent per treballar amb calma.
El Girona té un pressupost d'uns 6 milions d'euros. Com la resta de clubs, s'ha vist beneficiat per l'augment dels ingressos pels drets audiovisuals, que aquesta temporada serà d'uns 4,6 milions –gairebé es dobla– i que per a la pròxima encara hauria de créixer més. “Això és molt bo, tot i que també és veritat que, si tens més diners, en gastes més. Perquè els altres clubs, la competència, destinen també més
diners a les plantilles”, diu el director general del
Girona.
LES REACCIONS
LES QUOTES
El club ha fet el primer dels cinc pagaments anuals, d'uns 800.000 euros, del crèdit ordinariA primera, el 100% del crèdit
L'aprovació del conveni pactat en la junta de creditors tenia una condició particular, ja que el club es comprometia, si pujava a primera, a pagar també el 40% que els creditors ordinaris van perdre. L'ascens es va frustrar en l'afegit de l'últim partit de lliga, però la condició es manté durant tot el període de liquidació de les quotes. El club, per tant, passaria a pagar no pas el 60% pactat, sinó el 100%. Seria, això sí, durant el temps que l'equip es mantingués a primera divisió. Si s'hi estigués una temporada i baixés, només pagaria la quota sense quitança en aquell exercici, i passaria al 60% la següent.
“El nostre projecte ha d'anar cap a primera divisió”
Arran del canvi de mans a Montilivi, el Girona ha engegat un projecte que busca, sense pressa però tampoc sense amagar-se'n, l'ascens a primera divisió. “La primera és un caramel. Pel que fa a ingressos, seria un salt espectacular. També exigiria més despesa en plantilla i créixer en estructura, però és el camí. El nostre projecte ha d'anar cap a primera”, reconeix Ignasi Mas-Bagà. El club, de fet, treballa a llarg termini i ja té assegurada la continuïtat dels pilars de l'àrea esportiva, Quique Cárcel i Pablo Machín, i d'alguns jugadors. La idea és tenir un projecte sòlid i estable, res a veure amb el que havia passat anys enrere a Montilivi. “Sense valorar el que passava abans, perquè cadascú tenia les seves dificultats i és gent que va apostar molt pel Girona, el que hem detectat és que el club havia patit molt després d'un any bo”, explica el director general. “Ara, l'estabilitat al club també es veu reflectida al camp. Creiem molt en el projecte esportiu i, tot i que vam patir al principi de temporada, confiàvem en l'equip.” Mas-Bagà percep bones sensacions: “La gent de futbol està parlant bé del Girona. Creiem que s'estan fent molt bé les coses des de totes les àrees i que estem aconseguint formar tot un bloc molt unit, amb molta connexió entre tots els departaments”, sentencia el director general.