L'aparador social que suposa el futbol al nostre país ha permès la seva extensió, generant infinitat d'escoles, acadèmies, clubs, campus i organismes amb la pretensió de formar joves futbolistes. Creiem, i és un objectiu primordial del nostre escrit, que cal fer una proposta en clau de valors que aquestes institucions haurien de tenir com a objectiu primordial.

Garantir la formació del noi o la noia, no tan sols esportiva, sinó integral de la seva persona, inculcant-li tot un ventall de valors, exaltant els més sublims de la cultura. Així aquestes institucions haurien d'esdevenir en un fet pedagògic, pel qual la finalitat última ha de consistir en la construcció i l'edificació de persones, mitjançant la pràctica del futbol. L'esport, i ho volem ressaltar, és un fenomen ambigu. En ocasions aixopluga en el seu si fenòmens tan obscurs com el narcisisme, la mercantilització, l'explotació, la trampa i la discriminació sexual o racial; però en el mateix esport hi ha noblesa, llum, donació, lluita, superació i entrega. Volem incidir en aquells valors ètics que haurien de ser un marc de referència d'aquestes institucions, i a la vegada fer una crítica del que ha comportat aquesta dimensió planetària del futbol al nostre país, sobretot arran de les sancions que la FIFA ha imposat als clubs més importants per l'incompliment de certes normatives de contractació de menors d'edat.

El futbol és un dels esports menys treballat educativament i probablement el més influït a nivell professional. He d'insistir que el futbol, abans de tot, és i representa una activitat esportiva col·lectiva, i com a tal la seva pràctica ens ha de permetre possibilitar l'establiment de vincles que ajudin els joves en el seu procés de formació, incidint sobretot en la seva formació humanística: l'esport és una activitat integral que afecta la totalitat de l'ésser humà, tant la seva dimensió tangible com la seva dimensió intangible. Juga un paper decisiu en la formació del caràcter de la persona i és una inesgotable font de valors. El marc de les relacions d'aquesta pràctica possibilita l'adquisició, a més, d'una sèrie de valors, entenent aquests com quelcom inherent a l'ésser humà, i que afecta la seva conducta, configurant i ajudant a formar les seves idees, així com condicionant els sentiments i actuacions de les persones. Els valors configuren la identitat de les persones i determinen en gran part la seva felicitat.

Per tant, per mitjà d'aquest esport podem formar el jove en una cultura de la pau. Així doncs, el fet competitiu pot donar lloc a generar violència, sempre que s'eduqui en una pedagogia en la qual per sobre de tot el que prevalgui sigui guanyar, una tesi que s'allunya del fet formatiu, i educatiu, malgrat que no podem obviar que les activitats o pràctiques esportives també són competència i competitivitat, i que d'aquestes mateixes és possible l'extracció de valors altament
positius. De fet, l'etimologia de la paraula “competitivitat” prové del terme llatí cum-peto, fent referència a dirigir-se als altres.
Per tant, hi ha en la gènesi de la paraula un concepte que apropa al valor del treball en equip i al treball col·lectiu. Es tractaria, doncs, d'uns individus que haurien de tenir interioritzat el concepte de l'esperit esportiu, un fet que els ajudaria a superar les diferències individuals en pro d'un bé col·lectiu.

Vivim en un món plural on coexisteixen diferents formes de vida de manera simultània; la diversitat és fecunda, però cal educar les persones perquè sàpiguen viure en una atmosfera plural. S'ha d'apostar pel futbol formatiu; és un camp extraordinari per fer arribar als joves missatges. El noi i la noia arriben al món del futbol de manera molt receptiva, molt estimulats, molt motivats, i així ens trobem amb una excel·lent plataforma per transmetre missatges integrals, que no només li serveixen per millorar en la seva pràctica esportiva sinó que li serveixen per ser millor persona.

El gran objectiu serà poder oferir mitjançant una proposta metodològica de valors una formació moral arrelada en l'ethos (caràcter o tarannà), un mot que es troba en l'origen etimològic del concepte ètica. En l'ofici de viure la vigoria corporal s'ha de posar el servei del floriment espiritual. I a la vegada denunciar les pràctiques que els grans equips de futbol a Europa incorporen, en relació amb la contractació de menors, dins d'un escenari de cercar l'excel·lència esportiva posant en joc el futur de persones d'altres indrets sovint en estat de precarietat social. L'esport, i per al·lusió el futbol, hauria d'esdevenir una escola formativa en la qual s'implementés una pedagogia de valors, en què aspectes com la cooperació, la solidaritat i la sana competència adquirissin un rol destacat.

A semblança d'una societat democràtica, els valors que més s'haurien d'educar són la voluntat i la perseverança; la victòria no és res més que una conseqüència de l'esforç i del sacrifici, aconseguida amb certes dosis de talent.