Primera part de mínims

De seguida es va intuir que el gol aniria car ahir a Montilivi, i la primera part va confirmar que els dos equips ho tindrien complicat per foradar la porteria rival. I no va ser pas perquè Becerra i Wellenreuther ho aturessin tot, sinó perquè ni el Mallorca ni el Girona van fer prou coses en atac per posar en perill cap de les dues porteries. El respecte mutu va fer aflorar bones versions defensives dels dos equips, però als locals els va faltar molt joc de triangulació i als visitants també se'ls va fer fosc les poques vegades que van aconseguir tenir la pilota controlada a tres quartes parts de l'àrea.

L'abús dels de Machín en les diagonals i les pilotes llargues van mig desactivar el centre del camp i no van servir per fer mal al rival. El Girona va intentar explotar els carrils, aquesta vegada més el dret (Javi Álamo) que no pas l'esquerre (Clerc va trobar un os amb Lago Junior, que també es va sacrificar en defensa), però les centrades que van sortir des dels laterals no van fer ni pessigolles als centrals mallorquins. De fet, la millor ocasió gironina va arribar a pilota parada en un córner de Borja García que el travesser va evitar que acabés en un gol olímpic. Els gironins no van trobar espais –tampoc el seu rival– i el partit va ser, per moments, difícil d'empassar. Del que no hi havia cap dubte és que l'empat agradava més als visitants que no pas als blanc-i-vermells.

Borja García, clau

El jugador amb més talent del Girona va decantar el partit amb una acció individual 20 segons després de començar la represa, quan encara hi devia haver aficionats al bar demanant un refresc i potser algun jugador del Mallorca amb el cap als vestidors i no a la gespa. El madrileny va agafar la defensa visitant amb els pixats al ventre, va entrar a l'àrea, va desaccelerar, va notar l'alè de Yuste i va caure. L'àrbitre va assenyalar els onze metres i Cristian Herrera va executar el penal amb una gran precisió.

L'1-0 era or, perquè el partit, enfarfegat, travat i intermitent, concedia ben poques oportunitats. Machín no va voler sorpreses i no va tardar a posar més múscul al mig del camp (Rubén Alcaraz va entrar en el lloc d'Eloi). Uns minuts més tard, el tècnic va refrescar l'atac buscant més velocitat (Rubén Sobrino per Lekic) i encara amb un quart d'hora per jugar va voler assegurar la banda dreta (Maffeo per Álamo). Van ser tres bons canvis, perquè els tres futbolistes que van sortir van tenir protagonisme. Alcaraz va ser un baluard al costat de Pere Pons i Rubén Sobrino va sorprendre amb un parell d'arrencades la defensa visitant, cada cop més avançada. Maffeo, tot i els 18 anyets, va tenir unes extraordinàries prestacions defensives i va jugar el temps
afegit –de fet, tot l'equip va estar molt concentrat en els tres minuts de descompte– com si en tingués 35.

Abans, però, el Girona va haver de patir els atacs del rival. Fernando Vázquez també va posar artilleria a la gespa (Brandon i Acuña es van afegir a Ortuño i Lago Junior). El Girona, plantat amb cinc homes a darrere, va anar espolsant-se de sobre els atacs del rival. Montilivi també va empènyer i es va sumar a la causa defensiva. I també va aparèixer Becerra amb una aturada incommensurable i pletòrica de reflexos quan tot l'estadi veia ja l'1-1 (79'). El Mallorca va continuar insistint, però les torres del Girona –molt bona reaparició de Richy al costat d'Olivas i Lejeune– van tancar l'àrea amb clau i ningú no hi va entrar.