Fa dos estius ja tenia molt clar que volia marxar. Em vaig posar en contacte amb representants i l'estiu passat em va trucar un d'austríac que em va aconseguir una prova per un parell de setmanes amb un club de la tercera divisió austríaca, el Horn. Vaig jugar-hi un sol partit i vaig fer dos gols. El representant no m'havia vist mai i quan va veure el nivell que tenia em va dir que podia jugar a la segona divisió austríaca.

Vaig anar-hi de prova i al cap de dues setmanes firmava un contracte. Veien que era un bon jugador però tenien por que no fes gols, perquè venia de la tercera divisió espanyola, que a Àustria equival a la quarta divisió. Però va ser començar i marcar gols. Hi vaig estar mitja volta, fins al desembre. Vaig jugar-hi vint partits i vaig marcar-hi deu gols. L'experiència va ser brutal. No havia tastat mai el futbol professional, i de cop vaig passar de jugar en camps amb 200 persones a fer-ho en estadis amb 6.000 o 7.000 espectadors, i fins i tot alguns amb 30.000. Allò ja era futbol totalment professional. I, a més, feia gols i em sentia important. Per Nadal ja hi havia diferents equips de la primera divisió austríaca interessats en mi, com ara l'Sturm Graz i l'Altach. El problema era la clàusula que tenia. Vaig firmar un any amb el Kapfenberger amb opció a un altre, demanaven molts diners perquè jo marxés per Nadal, i els clubs de primera no se'ls volien gastar.

A la tercera divisió alemanya es mouen quantitats de diners com a la primera divisió austríaca. El meu representant es va posar en contacte amb un representant alemany molt potent i van lligar una cessió amb opció de compra. Van pagar una bona quantitat per anar-hi cedit sis mesos.

Just per Nadal es va morir un dels amos grossos del Kapfenberg, una persona que hi posava molts diners. A Àustria han de presentar el pressupost la temporada abans i en veure que estava a mitja taula i que no hi havia perill per baixar van començar a parlar amb els jugadors que tenien bons contractes per vendre'ls, fer caixa i cobrir el pressupost. En aquell moment jo era el jugador més valuós, i els interessava estalviar-se el meu sou, el meu pis, el meu cotxe... I, a més, feien caixa amb la cessió.

Veient com pintava el Kapfenberg per a la segona volta no m'interessava continuar-hi, perquè si marcava pocs gols baixaria la meva cotització. També tenia ofertes de la primera divisió austríaca, però alguns companys del Kapfenberg em van dir que no es pot comparar amb la tercera alemanya quant a sou, seguiment i projecció i que no dubtés a marxar a Alemanya. I així ho vaig fer.

Va ser molt difícil. Tot el que ens podia anar malament hi va anar. En l'últim partit, quan faltaven quatre minuts, vam baixar. Guanyàvem 2-1 i ens van fer dos gols. A més, vaig tenir un trencament als adductors que van tardar a diagnosticar-me, i vaig tenir recaigudes. Vaig marxar a Munic amb el metge del Bayern perquè ho resolgués perquè els del Cottbus no sabien per on agafar-ho. Vaig estar quatre mesos al Cottbus i pràcticament dos els vaig passar lesionat. A més, al club hi havia terrabastalls cada dos dies: canvis d'entrenador, de director esportiu... És un club molt gran, els resultats no van acompanyar i tot era molt inestable. Però vaig disfrutar com un nen. Jugar davant de 20.000 persones és una passada. Van ser pocs minuts i molts partits els vaig veure des de la grada, però vaig viure el dia a dia d'un equip que havia estat a primera. En els mals moments mirava enrere i pensava que fa un any havia de tenir feines extres per viure.

Continuo sent jugador del Kapfenberg, però estic negociant amb un parell d'equips de la primera divisió austríaca que estarien disposats a pagar la clàusula. Al Kapfenberg també li interessa vendre'm per fer diners.

Veient les coses com estan, sí. He canviat moltíssim, aquest any. El futbol professional és un altre món, i et fa créixer a passos de gegant. M'ha canviat la mentalitat, ara sóc més fort. Si tornés seria per demostrar que puc jugar sobradament a segona B, i fins i tot intentar-ho a segona A. Per la resta, estic molt a gust descobrint món, noves maneres de pensar, nous idiomes i vivint el futbol professional al màxim. He tardat molt a arribar al futbol professional i ara no vull baixar del tren.