Com una aparició
La irrupció de Rubén Sobrino en el tram final de lliga és una gran notícia per al Girona, que a l'estiu va lluitar molt per portar-lo a Montilivi
El davanter, que ha enllaçat dues titularitats, ja s'ha oblidat del calvari de la lesió que el va mantenir gairebé vuit mesos fora de combat
Va haver de fer autèntics equilibris el Girona per dur Rubén Sobrino a Montilivi. El davanter, que tenia ofertes de clubs de primera divisió, va acabar aterrant-hi a través del Manchester City, que va haver d'arribar a un acord amb la Ponferradina i el Real Madrid (tenien els drets del futbolista a mitges) i treure el talonari. I després de signar un contracte per quatre temporades amb els Citizens, el destí de Sobrino va ser una cessió al Girona. Va ser un dels reforços més il·lusionants, no pas pel que havia fet amb l'equip del Bierzo (només cinc gols) sinó pel potencial que té. Aquest havia de ser l'any de la seva explosió, però una lesió mal diagnosticada i encara més mal curada l'ha martiritzat el que no està escrit i s'ha perdut gran part del curs.
A temps?
Titular a Valladolid i contra l'Alcorcón, la irrupció de Sobrino és una molt bona notícia per al jugador i també per al Girona. I ara que tothom està castigat físicament i amb el llum de reserva encès, treure's de la màniga un jugador així és com una aparició. “Fa setmanes que estic bé, però em faltava saltar a la gespa i tornar a sentir-me futbolista. Ara he aconseguit entrar i penso que vaig fer un bon partit. No m'esperava començar a jugar en la jornada 41, però l'important és que de la lesió ni me'n recordo i que puc arribar al final de lliga en plenes condicions per ajudar l'equip a classificar-se per al play-off i a lluitar per l'ascens.”
Exjugador de la Ponferradina la temporada passada, Rubén Sobrino té molt clars els colors que defensa. “L'empat no ens serveix. L'únic que ens garanteix la fase d'ascens són els tres punts. I si podem ser quarts o cinquens, millor que sisens”, va reblar. Del seu exequip, admet que la necessitat que tenen de sumar els tres punts els pot anar en contra: “Tots dos ens juguem moltíssim. Però no és el mateix lluitar per una cosa fotuda com és la permanència que fer-ho per tenir possibilitats de pujar a primera divisió.”
Sobrino va reconèixer que la Ponferradina està lluny de ser l'equip fiable que va ser la temporada passada: “Hi havia un bon grup, però a l'estiu li van marxar molts jugadors, no sé ben bé per què. I en el mercat d'hivern han perdut Yuri, que era un dels millors jugadors de segona A. Els falta gol, però també més coses. Han apostat per altres futbolistes i no els ha sortit del tot bé.” Malgrat tot, Sobrino reconeix que El Toralín sempre és complicat: “La Ponferradina és més fiable a casa, però és un camp que tampoc ens ha d'espantar.”
A Ponferrada tornarà a coincidir amb l'empordanès Alan Baró, que va ser precisament qui el va lesionar en un entrenament. “Va ser un cop totalment fortuït”, recorda el futbolista, nascut avui fa 24 anys a Daimiel (Ciudad Real). També hi va afegir que, tot i que allà hi va deixar molts amics, en les últimes setmanes no ha mantingut contactes amb els seus excompanys.
En clau de futur
L'any d'inactivitat de Sobrino a Montilivi farà complicat que el futbolista pugui fer un gran salt a un altre equip a final de curs. El davanter no va tancar les portes a continuar una altra temporada al Girona. “Si el club ho veu bé i arribem a un acord, no es pot descartar res”, va afirmar. Fins al moment, el punta ha disputat només nou partits (514 minuts) i ha marcat dos gols, l'últim dels quals diumenge contra l'Alcorcón, que li va significar una gran injecció de confiança.
AMBICIÓS
Vol els tres punts de Ponferrada per poder aspirar a la quarta o a la cinquena posicióEN CLAU DE FUTUR
El davanter, que pertany al City, deixa la porta oberta a seguir un any més al GironaA Ponferrada, 41 partits de 42 possibles
A diferència de la seva etapa al Girona, Rubén Sobrino va tenir molt de protagonisme el curs passat a la Ponferradina (a la imatge, agenollat en el partit contra el Llagostera després de rebre una falta d'Alcalá). Rubén Sobrino va disputar 41 partits (2.299 minuts) i va marcar cinc gols, un dels quals contra el Girona (3-0). Només es va perdre el duel a Las Palmas (jornada 31).