“Hem de guanyar, no podem pensar en els altres”
Lejeune. El central del Girona, plenament recuperat del genoll, afronta amb ambició i bones sensacions l'últim i transcendental partit de dissabte a El Toralín
Florian Lejeune va ser la gran novetat en l'onze titular del Girona en la victòria de diumenge passat contra l'Alcorcón (2-0). No pel simple fet de la seva titularitat (ha jugat d'inici els 37 partits en què ha participat aquest curs) sinó perquè només cinc dies abans el central francès semblava que s'havia lesionat de gravetat al genoll a Valladolid. Miraculosament o no (de tenir tocat el lligament lateral intern i amb la possibilitat de tenir afectat l'encreuat es va passar a una triple afectació al genoll que no li va impedir jugar), Lejeune va disputar els 90 minuts i va tornar a ser una peça clau en l'engranatge defensiu de Pablo Machín, formant la tripleta de centrals juntament amb Kiko Olivas i Richy i col·laborant a deixar la porteria a zero per tercer partit consecutiu.
El triomf contra l'Alcorcón va deixar el Girona sisè, en posició de play-off d'ascens quan només queda una jornada per al final. Una situació idíl·lica que el conjunt gironí haurà de ratificar dissabte al camp de la Ponferradina, un partit de màxima exigència (els d'El Bierzo s'hi jugaran la salvació) en el qual Lejeune té moltes esperances dipositades per tirar-lo endavant. “És una setmana important, estem molt a prop de l'objectiu i esperem estar bé el dia del partit. Hi arribem en un bon moment, però segur que serà complicat, el camp estarà ple, farà calor, la Ponferradina s'hi juga la vida i no regalarà res. Tot i això, ells tenen molta més pressió que no pas nosaltres perquè s'hi juguen el descens, i nosaltres el play-off, que és una pressió molt més positiva”, comenta el defensa, que té clar que el Girona ha de sortir a sumar els tres punts per evitar sorpreses: “Hem de guanyar, no podem pensar en els altres, si no podríem fallar.”
El curs passat, el cúbit
La jornada passada Lejeune va sorprendre a tothom amb la ràpida recuperació del genoll (només van passar cinc dies entre la lesió i el partit), cosa que va ser una mica un déjà-vu del que li va passar la temporada passada, en què també va accelerar de manera espectacular la tornada als terrenys de joc després de fracturar-se el cúbit en la jornada 38 (va tornar a l'onze només una setmana després, amb operació inclosa entremig). “Sembla mentida, eh? El curs passat em va passar amb el braç i ara amb el genoll, però he tingut sort, a més de tenir uns grans fisioterapeutes i metges”, explica el jugador, que de moment no vol sentir a parlar del Manchester City, club que en té la propietat, ja que es vol centrar a intentar jugar el play-off amb el Girona i, per què no, pujar a primera divisió: “Ara vull pensar en la Ponferradina i després ja es veurà. M'agradaria molt pujar amb el Girona i segur que quan me'n vagi d'aquí serà amb bones sensacions i molt feliç.”