86 minuts picant pedra
El Girona assalta El Toralín amb un gol en el tram final de Cristian Herrera que dóna l'accés a la fase d'ascens dels de Machín i envia a segona B la Ponferradina
A la tensió pròpia del duel s'hi va afegir tot el que va passar en els altres camps, que va ser moltíssim
Equilibri de forces en la primera part i més control gironí en la segona meitat
Tothom sabia que no seria gens fàcil, però va caldre suar litres de sang i picar molta pedra per assolir un objectiu que finalment es va aconseguir amb el resultat d'un escenari inesperat i alhora idíl·lic. El Girona, que durant molta estona en la segona part va ser setè (fora del play-off), va acabar quart i disputarà la tercera fase d'ascens en les quatre últimes temporades. Amb el factor camp a favor en la primera eliminatòria i el Còrdova com a rival, l'únic equip que aquesta temporada li ha guanyat els dos partits al Girona (1-2 a Montilivi i 1-0 al Nuevo Arcángel).
Més nervis que futbol
El Girona va sortir amb la directa posada, forçant dos córners en el primer minut i obligant la Ponferradina a posar-se les piles per evitar haver de remar contra corrent ja d'entrada. La posada en escena dels de Machín feia bona pinta, però la rèplica dels locals va ser imminent. De fet, van tenir una doble ocasió clamorosa que va deixar tot El Toralín amb la paraula gol a la boca. Andy al travesser i Raillo obligant Becerra a fer una aturada marca de la casa van avisar del perill per alt que podien fabricar els del Bierzo si els gironins s'aculaven i deixaven que la Ponferradina pengés pilotes a l'olla. Va ser un inici sense treva, tot i que de mica en mica els dos equips es van assentar en defensa i van vigilar millor les respectives àrees.
Al Girona li va faltar transició ofensiva. Hi havia massa metres de distància entre el mig del camp i la davantera perquè els blanc-i-vermells fessin sensació real de perill. Les poques arribades pels carrils van ser d'Aday, perquè els de Machín no es van prodigar tant per la banda de Clerc. Tampoc van acabar de connectar Eloi i Borja García, mentre que Sobrino i Cristian Herrera van estar sotmesos a una vigilància estricta de la defensa blanc-i-blava, plena d'intensitat i amb les revolucions al màxim. El Girona va contemporitzar una mica més que els del Bierzo, més al límit durant molts minuts en la primera meitat. No va ser un domini clar dels locals, als quals també se'ls va fer fosc cada vegada que s'acostaven a l'àrea, però la sensació era que el Girona no se sentia còmode sobre la gespa.
I malgrat que els dos equips depenien d'ells mateixos, el que estava passant en els altres camps va contribuir a afegir més tensió a la gespa, per si no n'hi havia prou. Aquella combinació que l'empat podia servir a la Ponferradina i al Girona estava esmicolat a mitja part: amb els resultats que hi havia, els locals estaven a segona B i els visitants, fora de la fase d'ascens.
Control i gol de postres
Va millorar el Girona després del descans. El pas endavant que va fer no es va traduir en un domini aclaparador, però sí suficient per mantenir la Ponferradina, cada vegada més neguitosa, lluny de Becerra. Els centrals van traçar la línia habitual i els migcampistes van acaparar més la pilota. Amb més protagonisme que en els primers 45 minuts, Eloi i Borja García van associar-se més amb Cristian Herrera i Rubén Sobrino. També amb Clerc i Maffeo, després que Machín optés per fer entrar al camp el jugador cedit pel Manchester City quan Aday ja havia dit prou i feia la sensació que el Girona podria patir per la banda dreta.
El gol del Còrdova de
seguida va tornar a posar el Girona entre els sis primers, però els dos equips ja tenien clar feia estona que eren ells els que havien de fer la feina. I els locals, limitats tècnicament, cada vegada més cansats i amb pocs recursos al davant –l'afició local va corejar al final del partit el nom de Yuri, a qui el club va deixar marxar en el mercat d'hivern– no van poder arribar de cap manera als dominis de Becerra, que ni tan sols va haver d'intervenir. Això sí, va caldre que l'equip mantingués una intensitat molt alta. Tot va quedar resolt en el minut 86. Mata, Borja i Cristian Herrera van fabricar el 0-1 que va deixar tocada i enfonsada la Ponferradina, que ja no va aixecar cap.El gol va estalviar un final d'infart i el Girona va disposar d'uns últims minuts –qui ho havia de dir!– més que plàcids.
GIRONA: Becerra; Kiko
Olivas, Richy, Lejeune; Aday (Maffeo 62'), Pere Pons, Borja García, Eloi, Clerc; Rubén Sobrino (Mata 80') i Cristian Herrera (Alcalá 88').
PONFERRADINA: Santamaría; Adán, Alan, Raillo, Camille; Acorán, Andy (Caiado 81'), Basha (Jonathan 48'), Aguza; Berrocal i Djordjevic (Hume 72').