Machín, amb estrella
El tècnic de Gómara, que va arribar a Montilivi amb discreció, ha dut l'equip a una altra dimensió
Va salvar una situació molt compromesa ara fa dos anys, abans de dues temporades amb el Girona lluitant de ple per l'ascens a primera divisió
Cap altre entrenador s'havia estat tant de temps a la banqueta de Montilivi des de l'arribada al futbol professional, i cap altre havia dut tan amunt el Girona. Pablo Machín, el recurs que va trobar el club després que Javi López no fos cap solució a la mala dinàmica que havia agafat amb Ricardo Rodríguez, torna a lluitar per dur l'entitat a primera divisió, on no ha arribat mai.
Allò que semblava una gesta de difícil reproducció fa tres anys, amb Rubi a la banqueta, s'ha tornat a viure, i dos anys seguits. Ni els efectes de la gran garrotada contra el Lugo, en què es va escapar una oportunitat d'or de pujar, no han apagat l'estrella del tècnic, que encadena el seu tercer final de curs ple d'intensitat i d'expectatives a Montilivi.
El primer gran èxit
“Hem d'arriscar i ser valents”, deia Pablo Machín el 10 de març del 2014. Quedaven 13 jornades, el Girona acabava de rebre un 4-0 a Sabadell, era cuer –a 5 punts de la permanència– i feia mala pinta. Per buscar una idea revulsiva, Machín va recórrer a canviar el sistema i va plantejar un 3-5-2 –o un 5-3-2, en funció de la profunditat dels carrils– i l'equip, tot i que va començar l'etapa del tercer tècnic amb dues derrotes, va anar aixecant el cap. El neguit, extrem, va quedar recollit en el partit de la penúltima jornada a Ponferrada, amb vuit minuts trepitjant la segona B. Però se'n va sortir i va celebrar, amb un 3-1 contra el Dépor, una permanència que va evitar un drama majúscul per a l'entitat.
Salvada la situació crítica, i amb un canvi en la direcció esportiva –Quique Cárcel va cobrir la marxa d'Oriol Alsina–, Machín es va mantenir fidel a l'esquema de joc “talismà”, tal com ell mateix el va definir. I l'equip va rutllar com mai, va acabar la temporada amb 82 punts –set més que els 75 que han fet campió l'Alavés–i no va pujar pel desenllaç fatal contra el Lugo.
L'estiu passat, el club va marcar un cop d'efecte renovant Machín fins al 2018. La primera volta, però, va ser decebedora, especialment fins al parèntesi de Nadal. Va ser el moment més delicat de Machín, que fins i tot va retocar el patró de joc en algun partit. El club, però, li va transmetre sempre confiança, tranquil·litat i paciència, a diferència d'altres llocs. I la recepta ha funcionat. El millor equip de la segona volta ha arribat a temps de tot.
EMOCIONS FORTES
Machín viu el seu tercer final de curs seguit ple d'intensitat i d'expectativesEL MOMENT DELICAT
Tot i la mala primera volta, el club li va donar calma i confiança, i ho ha agraïtEl Numància, també a mitja taula sense ell, el felicita
“El Numància vol felicitar Pablo Machín per haver classificat una altra vegada el seu Girona per al play-off d'ascens a primera.” És el missatge que va transmetre per les xarxes socials el club de Sòria, on Machín va desenvolupar tota la carrera de tècnic –primer a la base, com a ajudant al cos tècnic, i finalment com a màxim responsable del primer equip– abans d'arribar a Montilivi. Machín va dirigir dues temporades el Numància, que va deixar a la zona mitjana (desè el curs 2011/12 i dotzè el següent). Ja havia ofert un rendiment similar en les dues temporades anteriors, després de baixar de primera –vuitè i desè–, i l'equip no ha aconseguit desfer-se de la zona mitjana, tranquil·la però amb risc de convertir-se en monòtona, des de la marxa de Machín. El curs següent, amb Anquela, l'equip va acabar tretzè. El 2014/15, altre cop amb Anquela, dotzè. I aquesta temporada, amb Arrasate, desè. Res a veure amb la càrrega d'emocions que ha viscut Machín en el Girona.
