El protagonista
Cristian Herrera
El caçagols revalorat
Autor del gol en el penúltim minut dels 3.780 minuts de la lliga regular que va situar el Girona en el quart lloc, Cristian Herrera va arribar a témer per la seva participació en la fase d'ascens. De fet, va sortir d'El Toralín amb el braç penjat, perquè havia rebut a l'espatlla. El doctor li va posar una injecció en el vol xàrter de tornada, i l'endemà li van fer proves. A Montilivi, però, s'estan acostumant a recuperacions meteòriques. Lejeune, que va sortir de Valladolid assumint que tenia una lesió de molta gravetat al genoll, va jugar el següent partit. I Herrera no es va perdre ni els dos entrenaments previs al primer partit de play-off. A Còrdova, i malgrat que tenia diverses alternatives, Machín va calcar la parella d'atac de Ponferrada. I Cristian Herrera, sense fer res de l'altre món, va tenir una aparició fonamental. Allò que se sol demanar als davanters. En un rebuig, va ser el més llest. I va treure el Girona d'un embolic seriós que amenaçava de deixar-lo mig mort. El Còrdova s'havia trobat un escenari tan magnífic com impensable, amb dos gols en poc més de deu minuts, el gol d'Herrera (29') va donar mitja vida als gironins.
Feia quatre dies, l'Almeria va visitar El Arcángel i va celebrar un empat que els salvava, a ells, després de moltes jornades al pou. El sacrificat va ser la Ponferradina, víctima del gol de Cristian Herrera, un jugador que l'estiu passat se'n va anar a l'Almeria, el club amb el límit salarial més alt de segona A. Al Jocs del Mediterrani, però, ningú el va fer jugar, i això que van passar un grapat de tècnics per la banqueta. Cap li va donar prou continuïtat. Herrera, amb l'espina clavada, va ser una peça d'interès en el mercat d'hivern, i el Girona ho va tenir molt clar. No ja només pel rendiment immediat, sinó pensant en el futur. De seguida, Machín li va donar molt de protagonisme. I tot i que va estar renyit amb el gol les primeres setmanes, es va anar espavilant, especialment en la recta final del curs.
Herrera es va presentar a la fase d'ascens amb cinc gols en mitja lliga. I a El Arcángel, després de recollir un refús a xut de Maffeo, va marcar un gol no pas precisament gaire estètic i vistós, i que li va costar definir a la zona mixta, però que va valer com l'or. El 2-1 va calmar un partit que feia molta pujada per als gironins i que van acabar dominant en la segona meitat. Cristian Herrera hi va posar lluita i empenta –en plena tensió, quan per a Ocón Arráiz valia tot, es va indignar amb l'àrbitre perquè Deivid l'havia enganxat de la samarreta per impedir-li fer un contraatac– i va buscar alguna progressió –va voler provar un un contra un que Héctor Rodas li va tallar quan ja havia entrat a l'àrea–, però no va tenir cap més oportunitat. Ja havia fet prou feina. El seu sisè gol des del gener permet al Girona alimentar l'expectativa d'arribar a la lluita definitiva. S'haurà de guanyar diumenge a Montilivi.