L'ovació llarga i sincera amb què l'afició del Nàstic va acomiadar el seu equip després del partit d'ahir era el que deixava clar, per sobre de tot, el que acabava de passar. Un equip provinent de segona B, que tenia com a objectiu la permanència, havia estat lluitant amb els millors equips de segona A i s'havia quedat en el penúltim revolt del camí cap a primera divisió, eliminat per un Osasuna que el va derrotar a Pamplona (3-1) i ahir a Tarragona (2-3). Molt més lluny, per tant, del que es podia esperar a principi de temporada. Les llàgrimes d'Achille Emaná, desolat sobre la gespa, demostraven, també, que malgrat que el Nàstic no tenia cap obligació de pujar, la decepció quan un objectiu es toca amb la punta dels dits és gran. En fred, quan passi el mal tràngol, quan s'analitzi la temporada, tant el club, com la plantilla i l'afició, només podran treure conclusions positives d'una campanya molt meritòria. Caldrà estar molt orgullós del que ha fet el Nàstic, que, ben gestionat, ha de ser la base d'un equip consolidat en el futbol professional i que pot lluitar, sense deixar mai de tocar de peus a terra, per objectius ambiciosos.

La sensació que queda després de l'eliminatòria és que l'última jornada de lliga va fer mal. Tot i que no depenia d'ell mateix, tot i que pujar no era cap imperatiu, no fer-ho de manera directa fa deixar en l'equip i l'entorn una desil·lusió de la qual no s'ha pogut desenganxar del tot en els dos partits contra l'Osasuna, que ha arribat millor a la fase d'ascens. El 0-5 de l'última jornada, el fet d'haver accedit al sisè lloc gairebé de casualitat, va reactivar moralment l'equip navarrès, que s'ha mostrat al llarg dels 180 minuts com un conjunt sòlid, amb les idees clares i, sobretot, molt efectiu. En l'anada, a Pamplona, ja va estar molt encertat en atac, i ahir ho va tornar a fer. Després que el Nàstic comencés el partit com calia per remuntar, amb gol inclòs de Naranjo (7'), l'Osasuna va ser capaç de portar el partit al seu terreny, més còmode en el cos a cos, en la tensió d'un partit decisiu, va empatar passada la mitja hora, gràcies a David García. I, en l'inici de la segona meitat, va marcar l'1-2, que sentenciava l'eliminatòria. L'Osasuna ha estat, globalment, millor que el Nàstic, i ara surt molt reforçat per afrontar l'eliminatòria definitiva.

L'arrencada adient

El començament de partit del Nàstic va ser el que tocava: equip intens i afició endollada. I, a més, les idees de Vicente Moreno funcionaven. Va situar un punta de referència, Àlex López, per donar feina als centrals i per donar joc a la segona línia, amb Emaná, Naranjo i Lobato, el més actiu de tots tres a l'inici. També es generaven espais per a les arribades dels laterals, sobretot Gerard Valentín. I, així, un eslàlom de l'empordanès va acabar amb una centrada rematada de cap a gol per Naranjo (7'). El panorama feia bona pinta. El Nàstic, però, tenia al davant un bon rival, que va començar a fer circular la pilota, per refredar l'ambient i per buscar la porteria rival. Un xut de Roberto Torres i una internada de Javi Flaño demostraven que els navarresos també eren verticals. Calia estar molt alerta. El partit va entrar en una fase de tensió, de faltes, d'interrupcions, amplificat tot per un Nou Estadi que, malgrat que no estava ple del tot, era una olla de pressió. El resultat a favor, l'ambient i els nervis van fer que el Nàstic perdés l'equilibri entre excitació i joc que havia sabut trobar en l'arrencada i es mostrava excessivament nerviós. A l'Osasuna, en canvi, se'l veia més constant, amb les idees més clares. I, a sobre, va badar en una falta que l'equip visitant va tocar en curt per a De las Cuevas, que va fer una bona centrada rematada gràcies a un bon salt entre els centrals grana de David García, inabastable per a Reina (33'). El gol va fer mal. El guió ja no era el previst per a la remuntada, i al Nàstic se'l veia apagat, sense idees. Fins al descans, només un cop de cap innocent i desviat d'Àlex López va inquietar els locals (43').

La sentència

Al Nàstic li calien dos gols, una missió que no era impossible si hi posava intensitat d'entrada, com en la primera meitat. Dues faltes perilloses i una centrada d'Emaná que la defensa va desviar com va poder van posar la por al cos als navarresos i van aixecar els ànims de l'afició local. Però tot plegat es va esfumar quan una sensacional jugada dels navarresos va acabar amb l'1-2. De las Cuevas, escorat a la banda esquerra, va posar una pilota interior a Merino, que va fer un cop de taló precís per a Javi Flaño, que va superar Reina amb un gran xut a l'escaire (54'). Era, clarament, la sentència, ja que el Nàstic necessitava llavors quatre gols. La resta del partit, més de mitja hora, va sobrar, tot i que el Nàstic hi va posar una mica de coratge, tant com les poques forces que tenia li van permetre, per acabar amb dignitat l'eliminatòria. Emaná es va avançar a Nauzet en una pilota aèria, però el seu cop de cap va sortir desviat. Més tard, Marcos, molt actiu en els últims minuts després de substituir Àlex López, va fer lluir Nauzet en un xut dins l'àrea. La pilota va sortir rebutjada cap a Juan Muñiz, que va marcar (78'). El mateix Muñiz, que també va entrar de refresc, va estar a punt d'empatar el partit amb un xut de falta desviat per molt poc.

OSASUNA: Nauzet, Oier (Unai García, 61'), Tano, Miguel Flaño, David García, Javi Flaño, Manuel Sánchez, Merino, Roberto Torres, De las Cuevas (Maikel, 63') i Kenan Kodro (Nino, 71').

NÀSTIC: Reina, Gerard Valentín, Suzuki, Xavi Molina, Mossa, Madinda (Juan Muñiz, 59'), Tejera, Cristian Lobato (Jean Luc, 52'), Emaná, Naranjo i Álex López (Marcos, 74').