Un final de lliga pletòric com el del curs passat, malgrat el desencís final, havia de ser el punt de partida de la nova temporada. Alguna cosa, però, s'ha trencat, i la sensació és que la feina que podria estar feta s'ha de començar de nou. El Nàstic va demostrar, ahir, contra el Llevant que és lluny de la versió esperada, verd en l'entesa col·lectiva i en la convicció individual. Però, si més no, un gol en els últims minuts el va salvar de la derrota per tercer partit consecutiu. Aquesta vegada, va ser Juan Muñiz qui, amb un gran xut de falta (84'), va rescatar un punt per a un equip que, en línies generals, va anar a remolc d'un Llevant treballat i amb més recursos, i que es va avançar en un córner, mal defensat i rematat per Chema (64'). Hi ha motius, però, per no caure en el pessimisme, ja que es pot esperar que les noves peces del Nàstic s'acoblaran. I, sobretot, cal tenir en compte que els grana afrontaven el partit d'ahir amb onze baixes, tot i que d'especialment sensibles n'hi havia dues, les de Madinda i Tejera, el doble pivot titular del final de l'última campanya. També es van trobar a faltar els tres jugadors diferents de la temporada passada, Naranjo, Emana i Aburjania, tot i que, en aquest cas, caldrà conviure amb la seva absència i, sobretot, fer-los oblidar. La primera meitat va mostrar poques ocasions de gol destacades, tot i que sempre va ser el Llevant el que va fer més sensació de perill. El Nàstic, amb un migcentre amb Xavi Molina i Zahibo, de caràcter defensiu, no trobava continuïtat en el joc i les bandes, quan hi arribava, no eren un passadís generador de perill, com ho solien ser fa uns mesos. Els grana feien prou mantenint a ratlla el rival. El debut en la segona part de Cordero, l'organitzador que va incorporar el Nàstic abans del tancament del mercat, va semblar donar un altre impuls als grana, que van trenar, per fi, una bona jugada, amb Muñiz, Delgado i Mossa, però sense bon final. Poc després, Espinosa va servir un córner al segon pal en què, davant la passivitat defensiva, Chema va tenir temps de controlar la pilota amb el pit i rematar-la de volea lluny de l'abast de Saja. Rharsalla i José Carlos van buscar l'empat, tot i que va estar més a prop el 0-2 en els xuts dels visitants Lerma i Toño. Juan Muñiz, però, va estar encertat en el moment crucial, tot i que el seu golàs de falta hauria estat inútil si Roger Martí, en l'última acció del partit, sol davant Saja, no hagués xutat massa creuat.