El Nàstic viu la situació inversa de la temporada passada. Llavors no va trigar a arrencar, empès per la inèrcia de l'ascens, i mai no va sortir d'una dinàmica positiva en què, normalment, si les coses podien sortir bé, sortien bé. Ara, en canvi, ha començat amb problemes, i el pas de les jornades no arregla la situació. El cicle és negatiu i, si alguna cosa pot sortir malament, surt malament. Potser per això, no hi ha l'espurna, la convicció, la confiança, de la temporada passada. Ahir, en el vuitè intent fallit per aconseguir la primera victòria, l'1-0 d'Uche (7') dibuixava un bon panorama, però el Sevilla Atlético no va trigar a empatar (19'), i llavors el camí va fer pujada. Els grana ho van intentar, però no van tenir sort, amb dos pals en la segona part. Les excuses vàlides per als primers partits –l'excés de baixes i l'acoblament de les noves peces– ja no servien al cuer, amb un onze titular amb nou jugadors del curs passat i menys lesionats que en els primers partits. La lliga avança i caldrà veure si serà el primer triomf el que repari allò que, respecte al curs passat, s'ha trencat. Un partit de la importància del d'ahir demanava sortir amb intensitat, i el Nàstic ho va fer. Se'l veia endollat i dinàmic. Un xut alt de Muñiz després d'una bona centrada de Lobato i una canonada elevada de Suzuki després d'un rebuig en un córner assajat van ser els avisos grana abans del gol d'Uche, que va rebre una bona passada en profunditat d'Àlex López i va superar la sortida de Juan Soriano (7'). Però quan tot semblava controlat pels tarragonins, i just després que Tejera pentinés un córner servit per Juan Muñiz i la pilota sortís fora per poc, la defensa grana va ser espectadora passiva d'una falta servida per Borja Lasso i rematada a gol amb el cap per Bernardo Cruz (19'). L'empat va fer mal a un Nàstic poc preparat per rebre cops psicològics, i els nervis, sobretot en defensa, van aflorar. I, en atac, Valentín, que va tenir tot el temps del món per engaltar un xut en bona posició però el va enviar a l'autovia que hi ha darrere el gol de muntanya, va demostrar la inseguretat dels tarragonins. Només un parell de bones combinacions mal acabades i una mitja tisora desviada de Lobato en un córner (41') van animar un Nou Estadi que estava inquiet i que, abans del descans, es va posar nerviós en una jugada dels visitants que va trobar massa passivitat en la defensa. La sort tampoc no estava ahir del costat del Nàstic, ja que tot hauria pogut canviar si en la primera jugada de la segona meitat, la pilota que va engaltar Tejera hagués entrat en lloc de topar amb la creueta (46'). O si, més endavant, el xut d'Uche a passada de Rharsalla hagués tocat la xarxa en lloc de l'arrel del pal (63'). El Nàstic va tornar a posar-hi més ritme en la segona part, tot i que amb més voluntat que encert. Rharsalla i Jean Luc van refrescar les idees ofensives d'un Nàstic que també va estar a punt de marcar en una acció del lluitador Àlex López, que es va regirar dins l'àrea petita; en una jugada individual de Valentín, i en un cop de cap forçat, de Rharsalla. També, però, hauria pogut perdre si Carlos Fernández, en l'última acció del duel, no hagués topat amb Saja.