El Nàstic, cuer en la lliga, necessitava una recàrrega moral i ahir, a Vallecas, va aconseguir una soferta classificació per als setzens de final de la copa, un punt heroica, que li permet mirar el futur pròxim amb més optimisme. Li serveix per reivindicar-se, per guanyar autoestima, i per enfrontar-se en els setzens de final a un equip de primera que no disputa competició europea. Si la classificació dels tarragonins va ser suada i soferta és perquè va arribar en la tanda de penals i perquè Miku, en el minut 93, va tenir l'oportunitat d'evitar la pròrroga, però Dimitrievski li va aturar el xut. I si va ser un punt heroica és perquè, en el temps extra, el Nàstic va acabar fos i amb problemes físics. En la tanda de penals –cada equip en va llançar set–, els grana van tenir més encert. Partit obert i intens Tant els 90 minuts com la pròrroga van tenir ritme i ocasions repartides. El Nàstic va començar portant la iniciativa i, després que el Rayo donés senyals de vida, Maloku va completar un contraatac superant de cap Gazzaniga a centrada de Giner (24'). El Nàstic estava ben col·locat en defensa i tenia criteri en atac. El Rayo, però, era persistent, per bé que li faltava profunditat. En va tenir després del descans. En part gràcies a l'entrada al camp de Manucho i Trashorras, va posar setge de seguida a la porteria de Dimitrievski, al qual va superar amb un xut de Manucho a centrada de Quini (51'). El Rayo va continuar atacant davant un Nàstic nerviós al qual li costava treure's de sobre el domini local. Ho va fer més tard, però no va evitar l'ensurt del minut 93, el penal –molt dubtós– aturat per Dimitrievski a Miku. En la pròrroga, repartiment de cops i problemes físics, i en els penals, encert tarragoní.