El Nàstic no troba el camí i el panorama es veu cada vegada més fosc. La millora, bàsicament pel que fa als resultats, del mes de novembre, no té continuïtat en un mes de desembre que havia de ser clau i que està tornant a enfonsar un equip pla i amb pocs recursos, al qual li falta convicció quan domina i que de seguida es desdibuixa quan les coses no li van bé. Ahir, contra un Rayo Vallecano que feia gairebé quinze mesos que no guanyava a camp contrari, on aquesta temporada només havia aconseguit un punt, no va treure rèdit d'un primera meitat de més domini, no concretat per falta de verí en atac, i es va diluir en la segona, una circumstància que va aprofitar el Rayo Vallecano per assetjar en els últims minuts la porteria d'un encertat Dimitrievski, que, tanmateix, no va poder fer res per aturar la rematada de molt a prop de Javi Guerra en el minut 88, que va premiar l'equip madrileny per haver creat més perill.

Sense ànima, sense líders, sense idees, la sensació és que tot es fia ja als encerts de la direcció esportiva en el mercat d'hivern, en què caldrà canviar la imatge de l'equip, tot i que és tenir mala peça al teler jugar-s'ho tot a una carta massa exposada a la sort. I més si el Nàstic arriba a l'equador del campionat per sota dels 20 punts. Ara en té 16, ni una tercera part dels 50 que se solen necessitar per salvar-se. Una muntanya immensa, ara mateix, davant d'un cuer impotent que ahir va sentir la primera escridassada seriosa de l'afició.

Novetats des de l'inici

Per a la primera alineació amb tots els futbolistes disponibles, Vicente Moreno va introduir el 4-4-2, amb Uche i Àlex López en punta; va fer jugar Jean Luc de titular i va sorprendre deixant Valentín a la banqueta i situant Suzuki de lateral dret. Amb Madinda i Tejera ben situats i, sobretot, amb Uche participatiu i inspirat, el Nàstic va tenir de seguida el control del joc, però era incapaç de generar perill real. Una acció individual, marca de la casa, d'Uche amb un xut final massa centrat (11'), una rematada de Tejera després d'una bona combinació ofensiva (16') i un contraatac de Jean Luc que va acabar amb un xut de Muñiz contra Zé Castro, en què es va demanar penal per mans (33'), va ser, a l'hora de la veritat, tot el que en va treure en atac el Nàstic, molt descontent amb el criteri de l'àrbitre amb les targetes. El Rayo, sense fer gairebé res, perdut quan passava del mig del camp en combinacions poc profitoses de Miku i Javi Guerra, va tenir la millor ocasió del primer temps, just abans del descans, quan Guerra es va plantar davant el porter Dimitrievski però va xutar massa forçat (45').

S'esperava que el Nàstic sortís marcant terreny després del descans, i hi havia l'esperança que mostrés amor propi, però en lloc d'això va cedir el protagonisme al Rayo Vallecano, que va topar amb el travesser en una gran volea d'Aguirre (48'). Els grana van trigar a despertar-se, i quan ho van fer només van ser capaços d'enviar centrades tímides a l'àrea d'un rival cada cop més còmode i que començava a creure's que el partit el podia guanyar. Cada cop més desfet, el Nàstic estava ja a mercè de l'encert del Rayo Vallecano, que no va arribar en les accions de Manucho i Javi Guerra gràcies a l'actuació de Dimitrievski, però sí en la rematada del davanter centre a centrada d'Embarba des de la dreta. I, en els pocs minuts que quedaven, cap resposta d'un Nàstic enfonsat.