El debut de Juan Merino no li va servir al Nàstic per eliminar fantasmes, per treure's de sobre la negativitat que l'ha perseguit fins ara. Va rebre un gol molt aviat (12'), en la primera acció a pilota aturada que li tocava defensar –un dels seus principals defectes amb Vicente Moreno–, de manera que, per enèsima vegada, va haver de remar contra corrent. Va empatar gràcies a una acció individual de José Carlos, que acabava d'entrar al camp (56'), però no va trigar a patir una expulsió, la novena de la temporada, que el va fer jugar mitja hora amb deu homes. El debutant Manu Barreiro va veure la segona groga per haver jugat una estona sense el protector d'una cama malgrat haver estat advertit(62').

Hi ha, però, lectures positives per al Nàstic, sobretot el debut amb bona nota general dels quatre reforços, tots titulars; els detalls, modestos de moment, del que pot donar Achille Emana, i el fet de no perdre un partit amb massa obstacles, dels que en les jornades anteriors acabaven en derrota. I el puntet, tot i que és poca cosa tenint en compte les necessitats dels grana, serveix per trencar una ratxa de tres derrotes seguides i per retallar una mica la distància respecte a la zona de permanència, ara a cinc punts. Queda tot un repte per davant, però la sensació és que ara hi ha un marge de millora –encara que només sigui pel paper dels reforços i la competitivitat que donaran, i pel revulsiu que sol significar el relleu a la banqueta– que fins ara costava força de veure.

Merino va sortir amb gairebé tot l'arsenal ofensiu, amb Jean Luc i Emana a les bandes, Uche com a mitjapunta i Barreiro de referent ofensiu. Pragmàtic, va prioritzar el joc directe, la profunditat, per buscar les peces atacants i que connectessin entre elles. Va costar d'inici, amb un Tenerife ben posat i que, a més, va tenir la sort de la marcar en la primera acció: un córner executat al primer pal i projectat al segon, on va aparèixer Cristo. Sense gaire mig del camp, el domini del joc es basava en el domini de les segones jugades, a menys que algú hi posés qualitat. Emana, encara lluny del nivell òptim de forma, va servir dues bones pilotes a Manu Barreiro, que va topar amb l'encert de Dani Hernández, sobretot en la segona, tota una exhibició de reflexos en la rematada a boca de canó del gallec.

Sovint el futbol té cops inesperats. L'empat grana no va venir del desembussador habitual que sol ser l'estratègia, ni d'una acció dels reforços d'hivern, ni de l'ofici d'Uche. Va ser José Carlos, amb poc protagonisme fins ara i amenaçat de desaparèixer del tot amb els canvis a la plantilla, el que va convertir en gol la primera pilota que va tocar just després de substituir Jean Luc. Amb un parell de retalls marca de la casa va fabricar-se el forat per fer un xut creuat que va superar Dani Hernández. Al Nàstic, que havia anat de menys a més, se li presentava un bon panorama, amb la victòria a l'abast, però llavors va arribar l'expulsió de Manu Barreiro, víctima de la rigorositat de l'àrbitre en l'aplicació del reglament. Fins al final, el Tenerife només va poder portar perill a pilota aturada i, de fet, la millor ocasió va ser dels locals, en una passada de Luismi que Muñiz no va saber completar.