Quan les coses van mal dades es requereixen solucions creatives. Allò que en altres contextos serien experiments, en moments de necessitat són recursos. L'entrada de Stéphane Emaná a l'Anxo Carro dissabte n'és la millor mostra. Juan Merino encara no havia comptat amb el davanter camerunès, que aquesta temporada amb prou feines havia tingut minuts –havia jugat set estonetes–, i el va fer entrar en el minut 48 substituint Manu Barreiro, un davanter com ell, que ha arribat a Tarragona aquest hivern perquè fins ara els atacants de l'equip no estan rendint bé. Una decisió que ho va canviar tot. Stéphane Emaná, que vivia perdut en l'ostracisme de qui té oportunitats i no les aprofita, va marcar un parell de gols i, juntament amb el seu germà Achille, que en va fer un, van permetre al Nàstic tornar de Lugo amb els tres punts al sarró. Va ser una festa familiar que recorda moltíssim a la que es va viure fa justament un any al camp de l'Alavés. Vaja, un retrobament rodó que permet al conjunt tarragoní prendre oxigen i confiar que això de salvar-se no serà una qüestió de miracles, sinó de futbol.

“L'Achille i jo ens entenem dins i fora del camp, és una satisfacció que ens portem tan bé i que ell m'ajudi, perquè sempre està allà per a tot el que necessiti”, va explicar un animat Stéphane poc després de brillar a Lugo. De fet, els dos gols han servit perquè el davanter grana torni a somriure després d'una primera part de temporada dura per a ell: “Ha estat una alegria que en el primer partit en què he jugat amb el nou tècnic hagi pogut ajudar l'equip amb dos gols i hagi tornat a disfrutar del futbol, perquè en els últims sis mesos no he pogut gaudir del tot.” La seva actuació, a més a més, pot tenir conseqüències immediates. S'estava estudiant molt seriosament l'opció de buscar-li una sortida en forma de cessió perquè tingués més minuts, i el convincent paper que va fer a l'Anxo Carro, combinat amb la complicitat que té amb el seu germà, una figura bàsica a l'equip, pot servir perquè no marxi. Ell té clar que vol seguir. “Sempre he tingut ganes de quedar-me”, diu el petit dels Emaná (22 anys), que sap que el seu futur és a les mans del Nàstic: “Estic en espera del club.”