Passada la il·lusió de l'ascens i l'inici fulgurant de l'equip en una categoria que li era desconeguda, el Reus ha entrat en una fase de letargia que, tot i no tenir conseqüències preocupants en la classificació, sí que transcendeix a l'estat anímic. L'equip roig-i-negre arrossega una dinàmica tediosa d'empats. Van passant els episodis de la temporada i l'argument no avança. Les trames són repetitives. I avorrides. El bloc manté una preocupant manca d'idees cada cop que s'aproxima a l'àrea rival i, així, és molt difícil guanyar. De fet, el Reus ja encadena set jornades sense celebrar cap victòria. Per fortuna, i això a segona val un imperi, el bloc manté la solvència defensiva, fet que li permet anar esgarrapant puntets. El d'ahir a Vallecas va ser d'allò més batallat, ja que el Rayo va generar força més perill. Al final, però, la llauna va quedar-se per obrir, els del Baix Camp van sumar el sisè empat en set jornades, i es mantenen a la zona tranquil·la de la classificació. Per evitar complicacions, però, fora bo començar a sumar de tres en tres aviat. Diumenge que ve, els de Natxo González en tindran una oportunitat contra el Girona. Això sí, el repte no serà fàcil.

El Reus va sortir a pressionar el Rayo al davant, conscient que el rival, esperonat per la urgència, li buscaria les pessigolles. Així, en el primer temps, va manar l'equilibri. Hi va haver poc perill, però va estar repartit. Els madrilenys van avisar primer amb un cop de cap d'Ebert que va sortir acaronant la fusta (5'). Un minut després, en una acció molt similar, qui va rematar desviat va ser Máyor. L'inici de partit va ser prometedor, però de seguida el matx va entrar en una fase de control mutu i les ocasions van escassejar. En aquest context va ser el Rayo qui va estar més a prop d'obrir la llauna. Primer, amb una centrada de Nacho que es va anar enverinant i que Edgar va refusar a córner i, després, amb una rematada a la mitja volta de Javi Guerra que va marxar massa creuada, fregant la fusta.