Refundació

La Penya Àlex Granell va veure ahir la llum a la cafeteria Da Vinci, que en serà la seu social. El president, Esteve Fernández, antic treballador i directiu del club, va exposar que és la refundació de la Penya Nord, que estava al llindar de la desaparició. L'operació amb Granell ha servit per reactivar una penya que ja ha repartit 90 carnets i espera superar ben aviat el centenar, igual que ha fet el futbolista en les dues temporades i mitja que fa que juga a segona A: ja ha arribat als 104 partits entre lliga i play-off.

En clau de primera

Àlex Granell va estar acompanyat de la seva família. El futbolista, que va afirmar que estava més nerviós davant el micròfon que abans de llançar el penal contra el Getafe, se'n va sortir igual de bé amb el discurs que des dels onze metres. En la dedicatòria va fer un incís per al seu pare: “Sempre he dit que el futbol m'ha donat moltes coses, però la que més valoro és haver tingut el meu pare al meu costat des dels 5 anys diumenge rere diumenge, jugués on jugués. Han estat llargues hores de converses i moltes oportunitats de poder-lo escoltar.” A l'acte no hi van faltar els inseparables Eloi Amagat i Pere Pons. Ni el delegat, Javier Galiano, ni l'encarregat de material, Jota. Ni el tècnic, Pablo Machín. Ni bons amics, entre ells, Chicho Pèlach, el tècnic del Figueres. Ni el president, Delfí Geli. Ni l'expresident Francesc Rebled, al capdavant del club quan el futbolista va tornar a Montilivi fa tres temporades, amb 25 anys. L'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, va encapçalar la representació de l'Ajuntament amb Isabel Muradás i Eva Palau. “En nom de la ciutat, vull que l'Àlex i tots els seus companys i el cos tècnic sàpiguen que els gironins estem orgullosos del que estan fent, de com se sacrifiquen i lluiten com lleons al camp.” L'alcaldessa, abonada del Girona des de fa anys, va evitar parlar d'ascens, però se li va entendre tot. Igual que Delfí Geli, que va parlar de la importància del moment i de “no deixar escapar aquesta oportunitat”. També Granell va dir que el millor encara ha d'arribar: “Ens cal un punt de prudència, però estem a punt de fer història.”

Un cas atípic

Àlex Granell va ser una de les víctimes de la fusió per absorció amb el Vilobí i va haver de deixar el Girona just abans de fer el salt a juvenil. El gironí, al club des dels 5 anys, va haver de buscar nous camins amb 16 anys. I no va parar quiet: Gironès Sàbat (1a divisió juvenil), Farners (1a regional), Palafrugell (1a catalana), Banyoles (3a divisió), Manlleu (3a divisió), Llagostera (dues etapes, a 3a i 2a B), Olot (3a divisió), Cadis (2a B) i el Prat (2a B), abans de tornar al Girona el curs 2014/15 per fer un gran salt i jugar a plata. “Tornar al Girona va ser un regal, i la millor notícia que he pogut donar fins ara a la meva gent”, va afirmar.