Un equip de segona B es juga la permanència. És el moment clau de la temporada, i l'objectiu és a prop. Per preparar el partit de diumenge, dissabte hi ha el típic entrenament suau dels matins. A la platja, això sí, que el club no ha tramitat el permís per utilitzar el camp de futbol. Pot semblar una broma de mal gust, però no ho és. Així és com ha hagut de preparar els últims compromisos de lliga el Gavà, que diumenge passat va assolir la permanència en una temporada marcada per l'esperpent. El fet de no poder entrenar-se al camp els dissabtes, o d'haver de visualitzar els vídeos del rival al vestidor, ja que ningú no proporcionava al cos tècnic les claus de cap sala, és l'últim dels problemes que ha hagut d'afrontar una plantilla que ha nedat contra corrent i, tot i això, ha tingut la força suficient per arribar a la riba. Amb dues jornades d'antelació, a més.

“Amb tot el que hem viscut, salvar-nos ha estat una barbaritat, ho vivim com una gesta”, relata el davanter Sascha Andreu, orgullós del que ha aconseguit un equip que va viure els impagaments en els primers mesos de competició: “Amb aquests companys pots anar a la guerra amb una forquilla.” L'aglutinador de tot plegat, explica Sascha, ha estat l'entrenador, Óscar Mena: “Ens ha mantingut units i ha aconseguit fer-nos creure en alguna cosa tot i la desgràcia.” El tècnic argentí, per la seva banda, atribueix una permanència “en la qual ni el més optimista de Gavà hi creia”, a la dedicació del grup humà que encapçala: “No hi ha cap secret, ho han aconseguit els nanos amb la seva feina, i hem estat més una família que un equip de futbol, perquè en el mercat d'hivern alguns jugadors i jo mateix, veient el desastre que és el club, hauríem pogut marxar i no ho vam fer.” Mena, amb tot, no amaga que en una temporada tan convulsa, ha hagut de reforçar l'aspecte psicològic i personal amb els jugadors: “En ocasions els rols es diluïen i he hagut de fer mig d'entrenador mig de pare.”