Després de tota una temporada flirtejant amb el perill, el Prat i l'Espanyol B van consumar diumenge el descens a tercera divisió. No és una notícia agradable, ni baixar entra en els plans de ningú, però les inèrcies que els dos equips han portat aquesta campanya han fet inevitable un desenllaç que, a mesura que passaven les jornades, semblava anunciat. Ni la fogonada d'orgull final del Prat ni el talent dels futbolistes de l'Espanyol B –encara verds– han pogut evitar que la jornada 37 acabés entre llàgrimes al Sagnier i a la ciutat esportiva Dani Jarque.

La segona experiència del Prat a segona B ha estat efímera: ha durat un any. Al conjunt del Baix Llobregat l'han penalitzat molts factors, però la contenció econòmica ha acabat sent clau. A l'estiu es va mantenir el gruix de la plantilla de l'ascens, que era una selecció dels millors futbolistes de tercera divisió. Molts d'ells, però, no tenien experiència a segona B, i això ha pesat. Així, els potablava, que van fer una gran arrencada però s'han anat diluint, han signat una segona volta nefasta: han sumat 13 punts de 54, lluny dels 22 del primer tram de lliga.

“Baixar entrava dins de les nostres possibilitats, ja que no som professionals”, diu Pedro Dólera, orgullós dels seus: “Estem molt tristos però s'ha de felicitar els jugadors, que hi han deixat l'ànima. Hem fet un treball acurat.” El tècnic del Prat, que lamenta que “s'hagin escapat 10 punts del minut 90 al 95”, també assenyala els arbitratges com a factor determinant: “El tracte que hem rebut tot l'any ha estat infame.”