Són els dos millors equips de la categoria, així ho han demostrat, amb joc i números. El Llevant ha demostrat per què és el líder i el Girona és segon per mèrits propis, està fent un any molt regular i ara ja ha passat el petit sotrac que va patir. Crec que és el millor partit de segona A que es pot veure i té tots els números perquè sigui un bon espectacle, el Llevant jugant sense pressió i el Girona encara amb coses en joc.

Una mica sí, perquè la tensió de jugar-se alguna cosa sempre dona un plus, de vegades negatiu però moltes vegades positiu, cosa que provoca que els jugadors rendeixin més, i això pot beneficiar el Girona. Però, tot i així, el Girona no es pot confiar ni relaxar, perquè el Llevant ha demostrat que et pot fer mal en qualsevol jugada.

Les matemàtiques diuen això, però si som realistes penso que és molt difícil que el Llevant no sigui campió, perquè té un avantatge molt gran i no el deixarà escapar. Encara que el Llevant es jugui ser campió en aquest partit, crec que el Girona ha de tenir més motivació, perquè s'hi juga més. I això s'ha de veure des del primer minut, sense tampoc tornar-se boig, perquè, tot i que s'ha d'anar a guanyar, no perdre tampoc seria un mal resultat.

Els veig molt bé, han superat una mala ratxa que la majoria d'equips tenen, i més en aquesta categoria en què tothom pot guanyar a tothom. Crec que el partit a Tenerife va ser un punt d'inflexió, van treure l'orgull i van dir: “Aquest any sí que és el nostre i ho aconseguirem.” Els veig molt concentrats i forts.

Set punts són molts. Veig el Getafe fort i és cert que els últims partits sempre són complicats i de vegades passen coses inèdites, però més que el Getafe el que ha de fer-li por al Girona és ell mateix, i en aquest sentit si van partit a partit deixant de banda la resta crec que ho tiraran endavant.

Veig un equip molt unit i seriós en el que fa. Ho van demostrar en l'últim partit contra l'Osca, van sortir amb les idees molt clares. Ho tenen ben encarrilat i crec que ho assoliran.

Ja només per constància li toca, fa dos anys va estar a dos minuts de l'ascens directe i el curs passat va fer un play-off final. La tercera és la bona, no?

I tant, aquesta etapa és la que em va marcar més, a tots els nivells, em va permetre créixer i arribar al futbol professional. En guardo molt bons records i encara que ara no estigui al Girona espero poder viure aquest ascens històric.

Només hi vaig estar una temporada, però va ser tota una experiència. Va ser el primer any que vam marxar amb tota la família i vam estar-hi molt bé, vam enganxar un any molt bo, tant per l'ascens de categoria com pel bon vestidor que hi havia, i ens van acollir molt bé. El Llevant és un club senyor i només tinc paraules d'agraïment per a aquest equip; penso que en aquella època es van establir una mica les bases del que estan fent en aquests últims anys, que han estat entre primera i segona A. Crec que estan fent les coses molt bé en tots els apartats.

Sí, un sempre vol estar al més amunt possible, però estic orgullós del que he aconseguit. Cadascú té la recompensa del seu treball i jo no em queixo, estic molt content de com va anar tot plegat. A tots els llocs hi vaig estar còmode i vaig donar el màxim de mi, així que puc tornar-hi amb el cap ben alt.