L'Olot d'aquella campanya encara és recordat per cada un dels aficionats. Dirigit per Pepe Pinto, aquell va ser un equip que va entusiasmar l'afició. La mescla de jugadors veterans com Pla, Martí Gratacós i Miret, amb joves de gran futur com Fabregó, Font, Miquel Soler i Albert Forcadell –traspassats a l'Espanyol al final de curs–, i un Joan Luque que va excel·lir en el vessant golejador –va fer 31 gols en la lliga– va portar el tercer campionat després d'una lluita dura amb el Figueres –van quedar empatats a 56 punts al final de la lliga.

Amb el títol al sac, el Langreo va ser el primer obstacle cap a l'ascens a la ja instaurada segona B –4-0 a Olot i 4-1 a Langreo, amb pròrroga inclosa–, però en la segona eliminatòria, els olotins no van poder remuntar un 2-0 de l'anada contra l'Arousa, fet que els va deixar amb la mel a la boca.