Els grans pressupostos ajuden, però no són garantia de res. Si no, que ho preguntin al Santboià, que ha manegat un transatlàntic durant tres temporades a la primera catalana i mai havia arribat al port de l’ascens fins enguany. Sempre, a més, n’havia quedat a les portes, ja que en els dos últims cursos no va ser capaç de superar la promoció d’ascens fins que aquest curs, en l’últim sospir i gràcies a una carambola aliena, l’entitat va tornar a la tercera divisió per la porta gran: com a líder del grup 2.

El Santboià va baixar en un dramàtic matí del maig del 2014 a la Bòbila, en què va passar de guanyar 0-1 en el minut 85 a perdre 2-1, en el 88. Tres anys després, el destí l’ha compensat amb un rocambolesc ascens a la tercera divisió: inesperadament, el líder, el Reus B, va empatar contra el Balaguer (1-1) i el Santboià va fer el gol de la victòria contra l’EFAC (3-2) en el minut 95. “Almacelles va ser el primer desplaçament que vam tenir a primera catalana. Jo sabia que aquí seria on tancaríem el cercle”, diu el president Ramon Andreu Caufapé, que s’emociona quan parla dels agraïments per l’ascens: “Tots els tècnics i els jugadors han fet un esforç molt gran, però m’agradaria recordar les famílies, que ens suporten en el dia a dia i que renuncien a moltes coses.”

Durant totes aquestes temporades, el Santboià s’ha caracteritzat per donar continuïtat al seu projecte. De fet, quatre jugadors de la plantilla d’aquest any formaven part de l’equip quan estava a segona B el 2011 (Pedro Bravo, Cárdenas, Rafa Leva i Kevin Sánchez). “Nosaltres sentíem que no estàvem fent malament les coses, i per això hem volgut continuar amb alguns jugadors o tècnics”, explica el president que, tot i això, va haver de prescindir del seu entrenador, Camilo Vázquez –“L’ambient estava enrarit i ens estava descentrant a tots. Però aquest ascens també és seu en part”, admet el president– per Piti Belmonte: “Piti ens ha transmès tranquil·litat. Ha descarregat als jugadors qualsevol mena de pressió.”