El Terrassa necessitava un any així. Una temporada en què, malgrat el desenllaç final, marcat per dos desafortunats penals mal xiulats en el partit disputat contra l’Ontinyent en la primera eliminatòria d’ascens a segona B, l’equip ha estat capaç de tornar a enganxar com feia anys que no aconseguia fer. No ha estat un any fàcil, ja que durant bona part del curs va perillar la classificació per a la promoció (durant moltes jornades l’equip egarenc va estar a més de quatre punts de la quarta plaça), però al final n’ha quedat un grup unit i compromès amb una entitat que ja treballa en la temporada que ve.

“Encara que sigui dur, segur que ens farà millorar. Ara cal recuperar-nos i tornar a treballar per aconseguir això les properes temporades i poder rematar-ho”, exposava Agustín Vacas abans de saber que no continuaria al club. El tècnic va mostrar les ganes de continuar, però l’entitat va preferir un canvi de rumb per buscar algú “amb una filosofia més ofensiva, de tenir més la pilota i potenciar el planter”, segons va confessar el president, Jordi Cuesta. El nou tècnic podria anunciar-se dilluns i el fins ara jugador Cristian Garcia és qui està més ben situat per ser-ho. Tot i la no renovació i la matinera eliminació de la promoció d’ascens, les xifres donaven la raó al tècnic barceloní: a l’octubre va agafar un Terrassa desanimat, situat en la dotzena plaça, a sis punts del quart, i va aconseguir classificar-lo tercer, fent la millor segona volta de tot el grup. Els egarencs van sumar 28 punts en la primera volta, i 38 en la segona. Unes xifres que milloren les de l’Olot (37), el Peralada (36), el Sant Andreu (34) o el Vilassar (33).

“Aquesta temporada hem anat de menys a més. Ens vam marcar un objectiu molt alt i ambiciós, però pel fet de ser un grup nou i per altres circumstàncies no vam tenir la talla”, se sincera David López, una de les quinze incorporacions de l’estiu passat. Moltes cares noves que van “passar factura”, segons el defensa egarenc. “Que el grup es conegui és gairebé la meitat. Érem un grup nou amb molts jugadors que no havíem jugat junts”, hi afegeix. Van tardar a automatitzar moviments, però finalment van aconseguir formar un gran bloc en un tram final de rècord: set triomfs i un empat en uns últims vuit partits en què no es va encaixar cap gol. José Ortega, de fet, va prendre el rècord de minuts imbatut a un porter, Llopis, que defensava la marca de 601 minuts des del 1933. El porter egarenc ha situat el llistó en 842 minuts. Que podrien ser més si dos mals arbitratges no els haguessin castigat amb els dos penals inexistents en el partit contra l’Ontinyent. El Terrassa, de fet, va acabar el curs com l’equip menys golejat de la lliga regular (26 gols rebuts).

“Encara que no hàgim aconseguit l’objectiu, que inicialment era quedar primers i després l’ascens, hem establert una base important, que és el que li fallava al Terrassa en els últims anys”, assenyala el mateix David López. Malgrat el canvi a la banqueta, després d’estius de nombroses remodelacions de plantilla, no s’esperen grans canvis respecte a la plantilla actual. S’intentarà mantenir el bloc i reforçar-lo amb alguns retocs. “El que s’ha quedat al Terrassa a tercera fa por. Tenim una base per tornar a intentar-ho l’any vinent amb més garanties”, sentencia el defensa. Amantini marca la línia a seguir: “Estem fotuts, però tinc ganes de seguir al Terrassa, i encara més després del que ha passat.” Això només ha fet que començar.