Felipe Sanchón es va poder acomiadar com a futbolista del Girona de la millor manera. El davanter va fer la diana que donava l’avantatge momentani al Girona en el minut 50. Felipe va controlar la pilota a la zona de tres quarts i, després d’aixecar lleugerament el cap per veure avançat Razak, li va picar l’esfèrica per damunt. La graderia va exclamar corresponent a la meravella que acabava de veure en directe, el de Sant Boi va celebrar el gol com si fos el primer de la seva carrera, obrint els braços, mirant al cel, tapant-se la cara i, abans de rebre l’abraçada col·lectiva de tots els seus companys, fent un petó a l’escut que més estima, el del Girona. Amb els ulls vidriosos, Felipe va pressionar els punys, sabedor que en el seu últim partit amb la samarreta blanc-i-vermella no hi havia un comiat millor. Des de la banda, tot el cos tècnic i els jugadors suplents es mantenien dempeus per aplaudir l’obra d’art amb la firma de Felipe.

Encara que al final del partit el seu gol no va servir perquè l’equip dirigit per Pablo Machín puntués al Nuevo Arcángel de Còrdova, el menut atacant va continuar amb la seva festa particular iniciada diumenge passat a Montilivi amb l’empat contra el Saragossa i el posterior ascens històric a primera divisió: “La veritat és que és una manera molt bonica d’acabar la temporada amb aquest gol. Em fa molt feliç”, explicava Felipe, que continuava al cel després del matx contra el conjunt andalús, i és que, amb el gol en forma de comiat, el futbolista del Girona trencava també una sequera de cara a la porteria rival que s’ha allargat fins als 752 dies –dos anys i 21 dies–. La darrera diana del davanter amb la samarreta blanc-i-vermella va ser en la victòria dels gironins al camp de l’Alavés (0-3) de la temporada 2014/15, feia massa temps.