En tinc una per fer. Pujaré a les Agudes una altra vegada, segurament des de casa meva, que ja és un bon tros. Per als arbuciencs, les Agudes és la nostra muntanya.

Des d’Arbúcies hi ha més de 20 quilòmetres, de muntanya amunt. Passem de 300 a 1.700 metres. Hi ha hores de caminar.

Amb les garrotades del Lugo i l’Osasuna, ja penses que és difícil repetir aquestes temporades tan bones. En aquell moment ho penses. Però comença la temporada, veus com s’entrena l’equip i et tornes a il·lusionar.

Jo crec que això és una de les coses més importants. Ser capaç d’estar aquí competint en una categoria en què veus que un equip està a dalt i l’any següent patint per baix. Nosaltres hem estat els tres anys a dalt.

Home, espero que en l’aspecte econòmic em canviï, que això al final també és important. En el dia a dia, m’imagino que hi haurà més mitjans, però no preveig que em canviï gaire.

No. Em mirava els partits destacats, però estava molt centrat en la segona A. No controlo gaire res de primera, però em va passar quan vaig arribar a segona B i a segona A. A primera, ens hi posarem ràpidament. Serà ràpid.

Suposo que ho haurem d’acabar de perfilar. He fet un petit projecte per a l’àrea de scouting, perquè al final has de controlar més coses i necessites més gent. Però pel que fa al nucli dur del cos tècnic, crec que no hi ha d’haver gaires modificacions.

És clar. Ell és el pal de paller en què tots ens hem repenjat. És el que pren les decisions, el capità del vaixell que diu si anem cap aquí o cap allà. Et demana consells, però al final és qui mana.

Això és la part trista. Hi ha gent que ha lluitat molt i s’hi ha deixat moltes hores per pujar, i després no en pots acabar de gaudir. Sap greu, però és una cosa que la gent que és professional ha de saber. Hem d’estar preparats per a tot. Fins i tot els que som al cos tècnic. Mai sabem quan continuarem. És una cosa que va implícita en el món del futbol.

N’hi ha moltes, però la festa de la celebració de l’ascens va ser espectacular. Vaig quedar parat de la resposta de la gent, de veure els carrers plens i la Copa a vessar. El públic va estar a la mateixa altura que l’organització i que els jugadors.

Suposo que ho haurem d’acabar de perfilar. He fet un petit projecte per a l’àrea de scouting, perquè al final has de controlar més coses i necessites més gent. Però pel que fa al nucli dur del cos tècnic, crec que no hi ha d’haver gaires modificacions.

És clar. Ell és el pal de paller en què tots ens hem repenjat. És el que pren les decisions, el capità del vaixell que diu si anem cap aquí o cap allà. Et demana consells, però al final és qui mana.

Això és la part trista. Hi ha gent que ha lluitat molt i s’hi ha deixat moltes hores per pujar, i després no en pots acabar de gaudir. Sap greu, però és una cosa que la gent que és professional ha de saber. Hem d’estar preparats per a tot. Fins i tot els que som al cos tècnic. Mai sabem quan continuarem. És una cosa que va implícita en el món del futbol.

N’hi ha moltes, però la festa de la celebració de l’ascens va ser espectacular. Vaig quedar parat de la resposta de la gent, de veure els carrers plens i la Copa a vessar. El públic va estar a la mateixa altura que l’organització i que els jugadors.