La temporada 2016/17 del Nàstic serà recordada pel penal aturat per Manolo Reina a Jona en l’últim partit, pel pas de tres entrenadors per la banqueta i pel patiment des del principi fins al final. Ha estat la temporada de la desil·lusió de passar, en un any, de les portes de primera a les de segona B; la temporada de la mala planificació i de la improvisació contínua per salvar-la. Al final, l’última solució, la desesperada, ha estat la bona. El Nàstic es va arriscar canviant el tècnic a tres jornades del final, i li va sortir bé.

Vicente Moreno va pagar el fet de tenir una plantilla menys competitiva, amb menys fons d’armari, que la temporada passada, i les lesions i la confiança decreixent de l’equip, que veia com tot allò que solia sortir bé el curs anterior ara es torçava, hi van fer la resta. Va deixar el Nàstic en l’última posició, a sis de la zona de permanència, després d’haver sumat només un 28% dels punts (16 de 57). Amb el nou any van arribar el nou tècnic, Juan Merino, i quatre reforços d’hivern –Emana, Luismi, Perone i Barreiro–, que van millorar la plantilla, de la qual van marxar jugadors amb poc rendiment, com ara Maloku, Rharsalla i Lopo. Amb Merino, el Nàstic va millorar ràpidament els números –un fet que al final també ha estat clau per assolir la permanència– i va aconseguir treure l’equip de la zona de descens gràcies a tres victòries entre les jornades 26 i 28. Però l’equip no va donar continuïtat a la reacció. A més, les doloroses derrotes al Nou Estadi contra l’Elx, l’Almeria i el Reus, i algunes alineacions controvertides van restar molt crèdit a Merino, que va ser destituït després de la jornada 39 malgrat un bon coeficient de punts: 27 de 60. Nano Rivas, que coneixia la plantilla perquè va ser l’ajudant de Moreno la temporada passada, en va fer prou encomanant tranquil·litat a l’equip i posant-hi sentit comú per guanyar els tres partits dirigits.