Quique Cárcel va afirmar que Pere Pons mereix el mateix reconeixement que Portu i no va amagar que s’està negociant amb el de Sant Martí Vell perquè ampliï la seva vinculació amb el club de Montilivi, que s’acaba el 2018. Si així fos –i tot sembla indicar que així serà–, el futbolista gironí passaria a tenir un contracte com a mínim fins al 2020, o probablement més enllà.

El 2014, Pere Pons ja va signar una millora de les condicions econòmiques –va ser una de les primeres decisions de Quique Cárcel, realitzades quan el president era Francesc Rebled–, que va anar acompanyada de la promesa d’un contracte professional per a les temporades 2015/16 i 2016/17 i una clàusula de rescissió de tres milions d’euros.

Un any i mig després (ja dins el curs 2015/16), el Girona va tornar a revisar el contracte de Pere Pons i van acordar ampliar-lo dos anys més, fins al 2018 per por de perdre’l l’estiu passat. A canvi, el club va acceptar fer-li una rebaixa en la clàusula de gairebé la meitat (el preu de la llibertat del jugador va passar a ser d’entre 1,6 i 1,8 milions) i també va adoptar el compromís que, si no es pujava el curs 2016/17, el jugador podria fer un canvi d’aires.

Ara, amb el Girona a primera, les cartes han tornat a canviar i el nou contracte de Pere Pons no només inclourà una espectacular millora de les condicions econòmiques, sinó també una nova clàusula de rescissió, que es dispararà.