L’un petoneja l’escut i l’altre dedica el gol a la graderia. Les celebracions són l’únic que canvia quan Marc Cardona (Lleida, 1995) i Dani Romera (Almeria, 1995) es posen la samarreta del Barça. L’olfacte de gol és el mateix (17 i 18 gols aquest curs respectivament), un doblet cadascun contra el Racing de Santander, similars problemes amb les lesions, mateixa demarcació i, fins i tot, un origen similar (el futbol andalús). La crua competència entre tots dos ha donat vida a un Barça B que ha fiat bona part del seu èxit a l’encert dels davanters per celebrar un ascens a segona A que ha de rematar diumenge (20.15 h).

Qui va dir que en l’esquema clàssic del Barça –el 4-3-3– no hi caben dos ariets, purs animals d’àrea? Ni Cardona ni Romera s’han criat en l’estil blaugrana, àvid a l’hora de versatilitzar els seus atacants des de petits, sinó que les seves carreres han estat enganxades, sense matisos, al bell mig de l’àrea. Per això tots dos van iniciar el curs amb una consigna clara: s’havien de disputar l’única plaça de davanter centre. Així, entre lesions (Romera es va perdre els tres primers mesos i Cardona n’ha estat de baixa quatre), Gerard López ha pogut anar alternant-los sense que el registre golejador es notés. Però en el moment decisiu el tècnic va decidir combinar-los tots dos en l’onze titular. I tan bé li va sortir que, diumenge contra el Racing, van marcar un doblet cadascun i van encarrilar l’ascens a segona A (1-4). “Durant la setmana hem treballat jugant tots dos junts i ha sortit de manera immillorable”, comentava Dani Romera. “Ens adaptem a tot. Som jugadors als quals ens agrada arribar a l’àrea, i per això tirem les desmarcades cap a dins i, de passada, deixem espais als laterals perquè puguin fer les centrades”, admet Cardona, sobre un aspecte tàctic –les incursions de Palencia i Cucurella– que, contra el Racing, va ser diferencial en l’atac blaugrana.