Múscul financer

Quan TVSE Futbol, societat que penjava de TV Sport Evens, va assumir l’estiu del 2015 el control del Girona ho va fer amb l’objectiu d’estabilitzar el club de Montilivi –acabava d’entrar en concurs de creditors– i d’intentar impulsar-lo esportivament. Després de la intermediació en la compravenda, Guardiola va assumir el paper de consultor extern del Girona i va obrir les portes a la col·laboració amb grans clubs perquè a Montilivi es poguessin nodrir de cessions de pes. El gran exponent de tot plegat ha acabat sent el Manchester City, amb quatre jugadors a préstec el primer any (Maffeo, Lejeune, Sobrino i Nwakali) i tres el segon (Pablo Marí, Angeliño i novament Maffeo).

Aleshores, però, ja es va establir una mena de pacte que, en el cas que el Girona assolís l’ascens a primera divisió, l’acostament del City es faria molt més visible del que ho ha estat els últims dos anys només amb les cessions. De fet, l’ascens a primera comporta unes obligacions econòmiques difícils d’assolir per part de TVSE Futbol en un moment en què les despeses es multiplicaran de manera exponencial. La societat francesa no té tampoc l’indubtable coneixement futbolístic que sí que té el City per engegar un projecte ambiciós a primera divisió.

Inversió molt alta

Un dels efectes col·laterals de l’ascens és que la despesa prevista per al Girona quan va entrar en el concurs de creditors s’incrementarà en un 40%, ja que la quitança queda sense efecte mentre el club es quedi a primera divisió (els creditors, doncs, passaran a cobrar el deute de manera íntegra i no pas el 60%). Evidentment, no és l’única partida que s’incrementarà. N’hi ha que es multiplicaran per dos i fins i tot per tres (les nòmines dels jugadors de la temporada passada). N’hi ha d’altres que s’hauran d’assumir tant sí com no amb les condicions de primera divisió (les rescissions de contracte). I n’hi ha que, senzillament, es dispararan: els nous contractes (és fàcil que arribin jugadors amb nòmines superiors al milió d’euros) i possiblement alguna compra d’algun futbolista que impliqui pagar un traspàs amb uns quants zeros al darrere. Tot això, sense oblidar que els nous propietaris tenen entre cella i cella la construcció de la futura ciutat esportiva, instal·lació que en dues o tres temporades (encara no hi ha els terrenys, tot i que el radar de cerca continua del tot activat) ha de ser una realitat.

Tot i que la pluja de milions de les televisions serà considerable, el Girona estarà a la cua dels equips de primera divisió pel marge salarial, i TVSE Futbol estaria limitada en la confecció de la plantilla. El City, en canvi, es pot permetre fer cessions i assumir operacions que el Girona per si sol no podria fer de cap de les maneres sense passar la línia econòmica que li marqui la LFP. A més, la intenció dels nous propietaris és fer una plantilla tan competitiva com sigui possible per no passar ensurts i consolidar-se –fent fressa?– en la màxima categoria.