El més important és el treball diari, acumular minuts en els amistosos, superar totes aquestes sessions de pretemporada. Com més entrenaments tinguem al cos, millor arribarem a l’inici de lliga, que és el que compta. Del darrer partit contra el Getafe, el camp i la calor van ser dos grans hàndicaps. Per a tots dos equips, però hàndicaps al cap i a la fi. Tot i això, el partit va ser disputat i amb ocasions repartides contra un rival que serà de la nostra lliga. Llàstima de l’errada al final que ens va costar la derrota, tot i que en la pretemporada això és una anècdota. Però també estaria bé començar a guanyar algun partit. Sabem que estem fent un bon treball i les victòries, encara que ara no tinguin la transcendència dels punts, ens ajudarien a agafar més confiança.

Sí, però és normal. Sabem que el treball que toca ara és un altre. Particularment, jo estic content perquè noto que l’esforç diari em posarà físicament en un estat òptim. I tots els meus companys, igual.

Jo ja m’imaginava que seria un mercat difícil. Som un equip que acaba de pujar i que no ha estat mai a primera divisió. I els jugadors més contrastats que reben una oferta del Girona se la pensen, possiblement perquè no saben el projecte que hi ha o perquè també volen esperar altres coses. Entra dins la normalitat, suposo. Del que no hi ha cap dubte és que els que acabin arribant ens ajudaran a fer un salt de qualitat important. De fet, els nous ja ho han fet i els que continuem de l’any passat també hem fet un pas endavant amb la il·lusió i la motivació que suposa debutar a primera.

Segurament. Sobretot per a un central que no hagi jugat mai amb defensa de tres. O per als carrilers. De tota manera, el jugador s’acaba adaptant a tot. I els bons jugadors que vindran encara ho faran més ràpidament.

Sí, però t’hi acabes adaptant. És complicada perquè estem parlant de laterals o extrems reconvertits. I aquesta reconversió implica que l’extrem hagi de fer coses en defensa que no estava acostumat a fer, i que al lateral li demanin pujar constantment a l’atac quan només hi feia puntualment. I físicament s’ha d’estar molt bé perquè quan arribes a dalt ja et toca baixar, i a l’inrevés. Estic segur que el club ja està buscant uns futbolistes determinats que encaixaran aquí des del primer dia. I si no ja jugaré jo [riu].

És aviat. A banda que ens estem posant a to físicament i que encara no tenim la frescor que tindrem d’aquí unes setmanes, també ens hem de conèixer. I estem parlant de dos jugadors que estic segur que en la lliga, quan tinguin una ocasió, la clavaran. Recordo quan Cristhian jugava a l’Espanyol que en tenia una i la feia. És un golejador, i això es porta a dins. Però també és com allò de guanyar partits. Estaria bé que marquessin com més aviat millor perquè per a un davanter la confiança és molt important.

Tenen joventut i molta qualitat. Els veig molt bé, però s’han d’involucrar en un club que té un vestidor amb un ADN especial i que va molt amb pinyó fix quan es tracta de lluitar i no donar ni una pilota per perduda. Els altres potser no tenim tanta qualitat, però el treball ens ajuda a fer un salt qualitatiu. Douglas i Aleix juguen a meravella i si agafen aquesta dinàmica, que ja els la farem agafar els més veterans, són jugadors extraordinaris.

Sí. El començament és molt dur. Però estem a primera divisió i sabem els rivals que hi ha. No sé si és bo o dolent tenir els grans tan aviat. Si perds, està clar que després no tens marge d’error contra els equips de la teva lliga. Però amb bons resultats agafes una dinàmica de l’hòstia i una moral i confiança immenses per afrontar la resta de partits.

Ara sembla que sí, però arribarà el dia 19 d’agost i aquell dia haurem d’estar preparats sí o sí. Ara sembla que faltin moltes coses, però estic convençut que quan arribi el partit contra l’Atlético, els que juguin seran competitius i sortiran al camp a morir.