Un equip verd, un excés d’errades i un rival amb molta qualitat. El còctel que es va servir ahir al Nou Estadi va fer mal al Nàstic, que va caure golejat contra un Sporting que al descans ja havia deixat el duel vist per a sentència amb tres gols. La segona meitat, que va sobrar del tot, va portar el quart dels asturians i va evidenciar la impotència dels grana, lluny encara del nivell competitiu òptim. Queda un món al davant i s’ha de confiar en la progressió del Nàstic, encara que la bona imatge oferta en una pretemporada amb partits exigents no es vegi en l’inici de la competició i que, després de tres jornades, ja sigui cuer.

L’Sporting, més ben situat, va trobar de seguida superioritat al mig del camp. I això que Carreras l’havia poblat, amb Gaztañaga de pivot, Maikel Mesa i el debutant Eddy Silvestre al davant i Omar Perdomo i Juan Delgado no tan oberts com en els anteriors partits. La línia de cinc de Paco Herrera, també amb un trivot i amb els dos extrems molt sacrificats, va guanyar la partida als grana, incapaços de trobar línies de passada quan tenien la pilota. Faltava mobilitat i convicció. El Nàstic, a més, va tenir la mala sort de tenir un gol en contra molt aviat, en una pilota rematada al primer pal en un córner per Carmona i que Xavi Molina, sobre la línia, va acabar de posar dins la porteria (7’). El gol va fer que l’Sporting es trobés més còmode, més fluid en la construcció gràcies a la mobilitat de la seva segona línia d’atac. A més, va ser altament efectiu, aprofitant tots els regals del rival. Al minut 15, Delgado va perdre la pilota quan iniciava un atac, Carmona va recollir l’obsequi i va fer una assistència perfecta a Stefan Scepovic, que va guanyar amb facilitat l’esquena a la defensa grana. El serbi va definir a la perfecció davant la sortida de Perales, substitut de Dimitrievski i que hauria volgut tenir un debut a segona A molt més afortunat.

Dos gols en un quart d’hora eren massa per a un equip tendre com el Nàstic, que no va tenir capacitat de reacció. Només alguna pilota llarga que Uche intentava fer bona donava aire als tarragonins. Amb el pas dels minuts, l’Sporting es va tornar més contemplatiu –normal, amb un 0-2 a favor tan aviat– i el Nàstic va mirar de controlar el duel. Un parell de xuts des de fora de l’àrea de Silvestre i Mesa, al voltant de la mitja hora, i l’únic atac en superioritat, amb Delgado i Uche rematant contra el porter i la defensa visitant, van ser els senyals de vida ofensiva que va enviar el Nàstic. L’equip grana, però, estava obstinat a facilitar les coses a l’Sporting i just abans del descans li va permetre que sentenciés el duel. Rubén García va prendre la pilota a Perone a la frontal de l’àrea gran dels locals i de seguida es va trobar davant Perales, a qui va superar (47’).

La segona part va tenir molt poca història, conscient el Nàstic que ara no està en condicions de remuntar tres gols i còmode l’Sporting amb un marcador inesperat. Per acabar-ho d’adobar, una falta d’entesa al mig del camp del Nàstic va permetre als asturians construir un ràpid atac vertical que va acabar amb un penal de Perales sobre Santos, que va transformar el llançament (62’). Fins al final, atacs del Nàstic més amb el cor que amb el cap i els primers xiulets de la temporada.