Al primer equip hi vaig estar en l’època d’Artigas com a entrenador, i hi havia Fuster, Zabalza, Zaldúa, Reixach... Era el curs 1968/69. Van ser tres partits sencers, contra el Dépor, el Còrdova i el València. Tenia 20 anys i recordo molts nervis a l’inici del primer partit, però al minut 5 ja em va passar. Després del Barça vaig marxar al Rayo Vallecano, on vaig estar quatre temporades. Després dos més al Manresa i cap a Girona.

Van ser les temporades 1976/77 i 1977/78, amb Xavi Agustí d’entrenador, i va ser una època molt maca. Vam jugar a la tercera divisió, quan era la tercera categoria del futbol estatal.

No, i ho parlo amb molta gent i crec que ningú s’ho podia arribar a imaginar. És molt gros, el que està passant. Demà veurem el Barça de Messi i companyia a Montilivi. El Girona mereix no només el suport de la ciutat, sinó de tota la demarcació perquè el projecte a primera es pugui mantenir molts anys.

El Barça haurà de treballar per guanyar a Montilivi, com ho hauran de fer tots els equips de la lliga que juguin a Girona. Crec que no serà un camp fàcil per a ningú. El Girona és un equip que, com dèiem a la meva època, té mossegada, pressiona molt i es veu una plantilla amb moltes ganes de fer bé les coses. Estan fent un bon inici de competició i també destacaria el paper que està fent l’afició a casa, que crec que no està sent de deu sinó de vint.