L’Olot haurà de tornar a demanar hora al psicòleg. Tenia l’oportunitat d’enllaçar la segona victòria i demostrar que estava ben recuperat del mal començament de temporada, però va tornar a caure. I ho va fer al camp d’un rival directe que encara no havia guanyat a casa seva. L’Ontinyent va ser millor i va firmar una victòria per la mínima (0-1) que, fins i tot, hauria pogut ser més àmplia.

Keita, Raúl, Tito i Rubio van ser un malson per a la defensa olotina, i no només quan atacaven, sinó quan pressionaven. Vicente Parras va variar el seu 4-2-3-1 habitual i va apostar per jugar amb dos davanters centres que van anar a buscar molt amunt els tres centrals de l’Olot. Barnils, Micaló i Carles Mas no es van sentir gens còmodes i l’Olot va cometre errors en la sortida de pilota que van generar dubtes massa aviat. En els primers nou minuts, els garrotxins ja havien perdut tres pilotes a la zona de tres quarts de l’atac rival i els valencians ho havien aprofitat per disparar a la porteria de Ginard.

L’Olot no reaccionava. Era incapaç de superar la primera línia de pressió i aprofitar la superioritat al mig del camp, on Masó, Hèctor i Pedro tenien avantatge. En aquest context, els olotins no van trigar gaire a lamentar el gol de l’Ontinyent. Va ser en el minut 13, en una de les jugades ràpides dels valencians. La va començar Rubio amb una entrega a Verdú, que va entrar sol a l’àrea i va fer una passada de la mort que va acabar Juanan.

El guió amb prou feines va canviar. L’Ontinyent, fins i tot, va estar a punt de fer el 2-0, quan Tito va enviar un xut al pal i Bigas va treure la segona jugada des de sota la porteria (30’). La resposta de l’Olot va ser en forma de joc directe: Barnils va provar un desplaçament llarg que Marc Mas, en posició reglamentària, va baixar bé abans de disparar per sobre del travesser de la porteria de Campos (32’). Va ser l’única ocasió amb cara i ulls d’un Olot que, això sí, es va refer en la segona part.

El canvi de sistema i, sobretot, l’entrada d’Alfredo van donar un altre aire al conjunt vermell, si bé el seu intent de buscar l’1-1 va tenir un efecte gasosa: va començar amb molta força –Marc Mas i Alfredo van disposar de bones ocasions per marcar–, però es va anar apagant. L’Ontinyent va tornar a pressionar, va desactivar la maquinària olotina i va perdonar el 2-0.