En vista de les baixes a la davantera, Seligrat va buscar un home alt, que s’imposés en el joc aeri i que guanyés pilotes. I tot i que l’experiment de posar-hi Capó va funcionar contra el Balears, en el darrer partit a Sagunt (1-1) el tècnic es va decidir per Víctor Martínez. El migcampista, que destaca per la seva tècnica, no només va lluitar com ningú entre els centrals rivals, sinó que, a més, va marcar. Era el seu debut com a titular a segona B i la segona vegada que jugava de davanter en la seva vida. En aquell cas, en categoria cadet, també va marcar.

“Ho vam entrenar durant la setmana. El mister em va dir que lluités a dalt, que em quedés a la posició per donar sortida a l’equip i que quan la tingués xutés”, explica Víctor. I va complir amb totes les premisses. Va arreplegar una pilota a la frontal i va etzibar un xut ajustat al pal. “Fins que no va entrar del tot no em vaig creure que havia marcat. Aleshores em vaig girar i vaig veure tota la banqueta dempeus i ho vaig celebrar amb ells”, explica. Una celebració a l’altura del seu primer gol en la categoria de bronze, però massa efusiva per a algú batejat com l’Home de Gel. “És que no mostro gaire els meus sentiments”, explica, rient: “Però un gol a segona B bé que es mereix una bona celebració.”

Víctor Martínez té fitxa del filial, a primera catalana, i tot just ha encetat la segona temporada d’amateur (de juvenil: dues temporades i mitja a la Damm i mig any al Sabadell). La seva posició és la de migcampista, però Seligrat el va provar com a davanter per segona vegada en la seva vida: “La primera, en un partit amb el Calella. Aquell any vaig marcar 27 o 28 gols, tots menys un com a migcampista”, indica el mataroní, protagonista d’una eficiència inesperada. Fins i tot per a ell.