Pablo Machín va arribar a la sala de premsa més tard del que és habitual, perquè l’entrenador visitant va trigar a aparèixer. Després de rebre la felicitació de Zidane –“fer-ho després d’una derrota inesperada és de ser senyor”, va apuntar Machín–, l’entrenador del Girona va valorar la victòria històrica. Sense deixar-se anar ni fer un discurs eufòric, però ple d’orgull. “Hem guanyat, i el més important és que ho hem aconseguit amb total mereixement. Hem guanyat amb justícia el campió d’Europa. Això té molta repercussió, però no som millors que fa quatre dies ni significa que tinguem més a prop l’objectiu de la permanència.” En qualsevol cas, Montilivi va viure una festa rodona que quedarà a la memòria. “Si és el millor dia? Segurament és el partit més rellevant, però no seríem aquí sense aquella primera salvació o sense l’ascens. Per mi, aquests moments estan per sobre. Ens havíem guanyat el dret de poder lluitar de tu a tu amb un dels millors equips del món, i no podíem desaprofitar l’oportunitat. Per estar tranquils i reenganxar l’afició.” I hi va afegir: “Els vam prometre que gaudirien de la primera divisió. I veure gent sortint de Montilivi i cantant l’himne del Girona... és que si m’ho haguessin dit fa tres anys hagués pensat que estaven bojos”.

A diferència del partit contra el Barça, Pablo Machín va tenir molt clar que el Girona havia d’exhibir els seus trets identitaris. I va excel·lir. “El plantejament era valent des del primer moment. Hem arribat fins aquí jugant d’aquesta manera, amb aquest ADN Girona. Sabíem que ens enfrontàvem a un pes pesant, però no ens volíem quedar amb la sensació de no haver fet el que sabem fer. Estem mostrant a primera el que érem a segona, i això és per enorgullir-se’n. Els futbolistes estan creixent, i molts pocs tenien experiència a primera.”

L’entrenador de Gómara va explicar què havia dit als jugadors durant el descans: “Que no es frustressin. Tothom podia veure que estàvem fent les coses bé. No era normal perdre. Havíem de continuar creient en el que estàvem fent, i ho hem fet. Hem fet un partit rodó. Hem jugat, hem competit i hem guanyat, que és el més important.” Els jugadors van acabar fosos, però va valer la pena: “En aquest equip, l’esforç és innegociable. És la condició indispensable per poder competir. L’equip ha rendit a un nivell excel·lent. Sabem que, fent les coses bé, podem competir contra qualsevol”. Machín va admetre que hi havia “una celebració més eufòrica que en altres victòries” al vestidor. “Potser l’entrenador és el que ha de posar més mesura, tot i que estic encantat que tothom disfruti.”

La festa també va ser espectacular a la graderia, amb un ambient festiu, cívic i sense cap incident. “Tots els que saben què és la societat gironina i l’afició d’aquest club sabien que no passaria res. La gent potser està una mica farta [del context polític] i m’enorgulleix que els haguem fet passar dues o tres hores boníssimes de futbol.”