2a divisió FEF
DAVID GALLEGO
ENTRENADOR DE L’ESPANYOL B
“Algun dia perdrem i, quan passi, hem d’estar llestos”
El tècnic de l’Espanyol B, líder invicte, explica que el seu equip encara té marge de millora
“No faig comptes, volem pujar però per sobre d’això prioritzo la promoció dels futbolistes”
Aquí els jugadors estan observats cada dia. Qui, pel marge que hi ha, es relaxi és que no val per al futbol professional
L’Espanyol B ha tornat enguany a tercera divisió després de cinc cursos a segona B. I ho ha fet aclaparant. El filial blanc-iblau ha signat el millor inici de les últimes dècades a la categoria i és el líder invicte amb 38 punts. El seu tècnic, David Gallego (Súria, 26/1/1972), que l’any passat va passar el mal tràngol del descens, viu ara aquest inici amb satisfacció, però conscient que cal anar a pams i que hi ha coses a millorar.
Han fet una arrencada impecable i són el millor líder de les últimes dècades. Què me’n pot dir?
Què són dades. Fer història per alguna cosa positiva sempre és gratificant, però això només són números. No perdem de perspectiva el nostre primer objectiu: fer que els jugadors creixin i puguin fer el salt al primer equip. Després, l’altre objectiu serà intentar recuperar la categoria. En aquest sentit, estem contents, tot i saber que l’equip encara no ha exhibit tot el seu potencial.
Tenen 8 punts més que el segon i 14 més que el cinquè. S’ho esperava?
No, perquè no feia comptes. Nosaltres fem un treball continu per millorar en l’aspecte col·lectiu i en l’individual. Els punts estan molt bé, perquè et permetran lluitar per una cosa o per una altra, però per damunt de tot això hi ha el rendiment del jugador, i nosaltres estem centrats en això.
En tot cas, hi ha tanta diferència real, entre vosaltres i la resta d’equips de la categoria?
Jo crec que no. On sí que hi ha diferència és en el fet que nosaltres ens entrenem al matí, amb jugadors que es dediquen exclusivament a això i futbolistes que tècnicament tenen molt de nivell. A més, tenim un bon fons d’armari. Però, per contra, els rivals ens superen en d’altres coses com la veterania, el saber estar, l’adaptació a depèn quin tipus de camps, l’estratègia en l’aspecte defensiu... Sobretot, però, ens costa aprendre a madurar en els partits. Hem de millorar en aquest tipus de coses.
Tenir pausa en moments clau, amb el perfil de jugadors que hi ha i amb la seva joventut, són problemes que tenen força filials, no pensa?
Però al final això no ha de ser cap excusa. Hi ha jugadors que, amb 18 anys, estan jugant a primera divisió i valen 180 milions d’euros, que és el que ha costat Mbapé. Llavors, què passa? Que ell ha madurat i la resta no maduren? Al final és una qüestió del jugador i del seu joc, jo no em justificaré amb el fet que l’equip no creix perquè els futbolistes tenen 18 anys. Això seria molt fàcil per a mi. Tenen 18 anys però són intel·ligents i han de treballar per dominar aquest tipus de situacions.
Amb tot aquest coixí, ara li toca treballar per mantenir la tensió?
Hem de tenir clar que perdrem. No som imbatibles i algun dia perdrem, segur. No sé quan pot ser. Hem d’estar preparats per encaixar-ho com una cosa normal, inherent al joc. Després ja analitzarem què ha passat. Respecte a la relaxació, aquí estem observats cada dia i la idea del jugador és treballar perquè es compti amb ell el curs següent al mateix filial o al primer equip. Qui es relaxi no serveix per al món professional.
Enguany, respecte a altres temporades, tenen el gol més diversificat; això és important, no?
Sí, és important que aquesta tasca es reparteixi, però també és cert que el nostre índex d’encert de cara a porteria no està sent bo pel nivell que tenen els jugadors. Pel perill que generem, hauríem de fer més gols. Al final, el futbolista que vulgui jugar a primera no pot fallar. Aquesta és una de les coses en què hem de créixer, ser més agressius tant en atac com en defensa.
Vostè fa temps que treballa en el futbol de base. És partidari que els clubs implantin un sistema concret?
Això és molt relatiu, i té els seus pros i els seus contres. En tot cas, el que veig des de fora és que s’insisteix als nens des de petits en conceptes tàctics i d’interpretació del joc, i això fa que el talent individual es dilueixi. Jo soc partidari de deixar-los jugar i, si el nen és talentós, que exploti el seu talent...
En l’aspecte personal, després de viure un descens, deu assaborir més la situació actual, oi?
Sí. Jo com a entrenador també estic creixent i el que va passar l’any passat va ser un màster per mi, tot i que al final no vam aconseguir la salvació. Jo cada any vull ser millor, aprendre’n, i això t’ho deixen fer a l’Espanyol, que és una família. Aquí prioritzen el treball per sobre dels resultats.
Vostè continua tot i el darrer descens. Aquí se’l valora. Això el deu reforçar, oi?
I tant, si l’any en què baixes et mantenen en el lloc i et renoven per una temporada més, és que et valoren. Aquí el treball diari es té en compte. El dia que no estiguin contents amb mi, m’enviaran cap a casa. Sempre he dit que, com a entrenador professional, m’agradaria que tots els cessaments que pugui viure en la meva carrera siguin pels resultats, no pel meu treball.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.