Costa molt entendre per què el Nàstic canvia tant cada set dies. En els partits de fora es mostra últimament com un equip sòlid i amb les idees clares, encertat i afortunat, i per això ha guanyat en tres dels últims quatre desplaçaments. Al Nou Estadi, en canvi, mostra un bloqueig preocupant, amb només un punt en els darrers quatre partits. Ahir, davant l’oportunitat perfecta per demostrar que a casa també pot ser fiable, va evidenciar pocs arguments atacants, feblesa defensiva i massa imprecisions i nervis en general. El Llorca, situat en zona de descens i que només havia aconseguit un punt en els set partits anteriors a fora, va aprofitar a la perfecció les mancances i els dubtes de l’equip grana per superar-lo de manera clara, amb més convicció, bon joc i, el que és més important, efectivitat. Els gols d’Apeh (59’) i Abel Gómez (85’) van premiar un equip atrevit que agafa molt aire i se situa a només dos punts del Nàstic.

El Llorca, molt estirat, amb laterals profunds i pràcticament tres davanters, va incomodar des del principi un Nàstic que no podia deixar d’estar alerta. D’entrada, els grana van superar la pressió avançada dels murcians i es van apropar a la porteria rival, sobretot en una bona volea des de la frontal de Maikel Mesa, la solució aplicada per Rodri per substituir Uche i fer parella amb Manu Barreiro (11’). De mica en mica, però, l’esperit ofensiu d’un Llorca que volia la pilota li va permetre arribar a l’àrea grana amb perill i va obligar a les intervencions d’un inspirat Dimitrievski en un xut creuat de Noguera (19’), en una rosca de Pina (26’), en un tret de Dani Ojeda després d’una assistència de Nando (31’) i en una rematada des de molt a prop d’Apeh a centrada de Peña (37’). Veure que el partit no estava controlat, i els fantasmes de les últimes actuacions al Nou Estadi, van fer augmentar els nervis i la precipitació sobre la gespa i la impaciència i els xiulets a la graderia. Només alguna cavalcada de Kakabadze i un parell de xuts de Maikel Mesa, tot més amb el cor que amb el cap, van provar de canviar el panorama.

El pas pels vestidors, en lloc d’asserenar i rearmar el Nàstic, va aguditzar les males sensacions de la primera meitat. A més, el Llorca, sempre més posat en el partit, va afegir-hi efectivitat. Apeh, de cap, va rematar al fons de laporteria una centrada al segon pal de Nando, que havia rebut un bona assistència de Noguera. Un contracop conduït per Delgado i mal acabat pel debutant Dongou i un xut desviat de Gaztañaga en una acció amb rebots va ser el més destacat en atac del Nàstic en la segona part. El Llorca, que ja havia tingut el segon a prop en una rematada alta d’Apeh davant Dimi, va fer el gol de la sentència en una falta directa, magistral, d’Abel Gómez.