Girona
FELIPE SANCHÓN
JUGADOR DEL GIRONA EN LES TEMPORADES 2005/06 I 2008/09 I ENTRE LA 2012/13 I 2012/17
“Mantenir el gruix de l’equip és un encert”
“Són gairebé els mateixos jugadors de la temporada passada i sé del que són capaços. A més s’han reforçat bé amb noms com Stuani”
“Hi ha pocs equips que utilitzin el 3-4-2-1, i menys que el tinguin tan treballat”
“He viscut els pitjors i els millors moments del club”
L’entrada dels propietaris actuals va ser clau. Una altra peça fonamental és Quique Cárcel i Pablo Machín
Fa temps que treballen un mètode de joc i el que els falta d’experiència ho compensen amb molta il·lusió
Quan la Ponfe va marcar l’empat a un vaig pensar que tot s’havia acabat. Sort de la cama de Juncà i el cap d’Ortuño
El Girona és l’equip més important en la meva trajectòria professional. La meva família i jo en som grans fans
Amb més de 150 partits vestint la samarreta blanc-i-vermella en la categoria de plata i amb una xifra de gols que puja fins als 35 repartits en sis temporades, Felipe Sanchón és una part important del Girona. El menut davanter barceloní repassa l’arrencada del club de Montilivi a primera.
Va jugar amb el Girona a tercera, el primer curs a 2a A i va deixar el club pujant a primera. Ningú com vostè per explicar l’evolució de l’entitat.
És cert que he viscut alguns dels pitjors moments de la història del Girona i també els millors. A tercera divisió s’estaven fent les coses bé, però amb tots els respectes era tercera, una categoria que no coincidia amb la dimensió d’una ciutat com Girona. Quan vaig tornar, a 2a A, era futbol professional però l’estructura del club no estava preparada. S’ha anat millorant i la clau de tot plegat va ser l’arribada dels propietaris actuals. Un altre factor molt important és Quique Cárcel. Ell és una peça fonamental en el creixement esportiu del Girona. És clar que les persones que fan la inversió són imprescindibles, però Cárcel és el mestre de tot plegat juntament amb Pablo Machín des de la banqueta.
Ha tornat a Montilivi?
En dies de partit no, perquè em coincideix amb partits, entrenaments o desplaçaments amb el Sabadell, però sí que he anat a veure els companys en algun entrenament. La veritat és que trobo a faltar tot allò, sobretot la gent que hi ha i els companys de vestidor.
Què li està semblant el debut del Girona a primera?
El veig sempre que puc per la televisió i no m’està sorprenent. Són gairebé els mateixos jugadors de la temporada passada i sé del que són capaços. A més, s’han reforçat bé, amb noms experimentats com Stuani. Crec que estan fent el mateix que fèiem la temporada passada: intentar fer bon joc, aprofitar la qualitat dels jugadors que hi ha en l’equip i posar-hi molt de treball i sacrifici. El camí que s’havia de seguir perquè sortissin les coses estava marcat, i mantenir una base àmplia de la plantilla que va pujar ha estat un encert. Són un grup que fa temps que treballa una metodologia, i l’experiència que els pot faltar a primera ho resolen amb il·lusió i treball.
El sorprèn que el 3-4-2-1 estigui posant en tantes dificultats els rivals?
És que hi ha pocs equips que l’utilitzin i el facin tan bé! N’hi ha que ho volen copiar i no els surt. És un sistema que vam treballar molt amb Machín, i aquesta és la clau. S’ha de practicar molt perquè doni resultats, si ho vols fer de manera puntual o no ho practiques gaire, això no surt. A l’estiu hi havia dubtes per tot: el sistema, l’entrenador, els jugadors, el club, etc., i està funcionant perquè treballen molt i perquè el gruix de la plantilla sap que és l’oportunitat de les seves vides.
La salvació està encarrilada?
Ara tot són bones paraules i elogis, però si perds dos partits vas avall molt ràpidament. Sona a tòpic, però cal anar partit a partit. Tenen un gran nombre de punts, però això els ha de donar tranquil·litat en el joc, i tothom sap que si tens tranquil·litat també jugues millor.
I parlar d’Europa, com ho veu?
És un tema extern a l’equip, de l’afició, i és normal que la gent s’il·lusioni ràpidament. Cal tenir clar els rivals que lluiten per Europa i el potencial econòmic que tenen. L’objectiu ha de ser la permanència i disfrutar del bon joc que està fent l’equip.
A Girona també hi ha viscut anys complicats, com el curs 2013/14 en què es van salvar en l’últim moment. Com ho va viure tot plegat?
Vam fer un bon inici però ens vam anar desinflant i ens vam quedar enganxats a la part baixa. Hi va haver dos canvis d’entrenador i va ser força dur. En l’aspecte personal també vaig estar quatre mesos lesionat, amb recaigudes i amb molta impotència per no poder ajudar els companys. Sort que ens vam salvar, perquè un descens hauria estat catastròfic, i si no la desaparició del club, gairebé. L’entitat no estava en un bon moment pel que fa a la gestió.
En algun moment ho va veure tot perdut? A Ponferrada van ser equip de 2a B durant uns minuts.
Els minuts finals d’aquell partit encara me’ls recorda en Jota [l’encarregat de material del Girona] quan ens veiem. Vaig jugar però vaig ser substituït en el tram final amb 1-2. Jo i ell vam marxar cap al vestidor perquè estàvem tan nerviosos que no volíem veure res. Quan la Ponferradina va empatar a un, em va caure el món a sobre i vaig pensar que la 2a A s’acabava allà. Per sort, entre la cama de Juncà i el cap d’Ortuño vam reviure. Si allò no hagués passat, segurament no parlaríem avui del Girona en la primera divisió.
Comença el curs amb molt bones xifres però una lesió el deixa fora de combat quatre mesos. Què va passar?
Va ser un cúmul de coses. Mals pronòstics i una lesió que pensàvem que serien tres setmanes de baixa van acabar sent quatre mesos. També hi va influir que jo volia jugar i tornar ràpidament, però no hi havia manera. No se m’acabava de curar bé la lesió, i quan forçava una mica tornava a recaure.
El Girona és l’equip de la seva vida?
Segurament l’equip més important en la meva trajectòria professional sí. He passat per totes les categories del futbol de base del Barça fins arribar al filial, i juntament amb el Girona, on he tingut un paper important ja en categoria absoluta, són els meus equips. El Girona serà el meu equip tota la vida, i el segueixo i l’animo des de casa amb la meva família cada setmana. El meu entorn també és molt del Girona, perquè per exemple la meva filla va viure la patacada de no pujar el dia del Lugo. Ho vam passar molt malament i vam patir molt, per tant el curs passat, amb l’ascens aconseguit va ser una gran alegria per a tots plegats. La meva filla ja és una gran aficionada del Girona.
A Sabadell, similituds gironines
Després de deixar el Girona a primera divisió l’estiu passat, Felipe es va incorporar al Sabadell de la 2a divisió B, en què aquesta temporada ja hi ha disputat quinze partits i ha marcat sis gols. L’entitat arlequinada s’està veient massa condicionada per la gran quantitat d’empats que ha sumat en la lliga –13 en 19 jornades–, un fet que els ha situat a la zona mitjana de la classificació: “La línia és positiva, i si som capaços de transformar algun empat més en victòria crec que hi ha possibilitats d’estar més amunt”, diu el jugador, que veu similituds entre el Sabadell i el Girona de fa unes temporades: “És un club històric que ha estat mal gestionat en les últimes temporades. Ara ha entrat gent del món del futbol, persones amb bones idees i que fan les coses bé. Això es nota en el dia a dia. El club vol tornar a ser gran i hi ha massa social i afició per fer-ho, encara que ara costi que vinguin al camp. Crec que hi ha un projecte per fer coses boniques”, explica el futbolista.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Divendres,26 abril 2024