El Girona, que va tancar el 2017 amb la derrota més contundent de la temporada (el 4-1 a Eibar), reprendrà demà la competició en un dels escenaris més atractius però també més exigents de la primera divisió. El València serà un primer rival d’any natural molt dur per al conjunt blanc-i-vermell, que s’ha acostumat últimament a viure retorns molt productius després de l’aturada de Nadal. Des de l’arribada de Pablo Machín, l’equip gironí ha celebrat amb els tres punts cada primer partit d’any natural, i això que solien ser proves dures. Sortir demà de València allargant la sèrie de debuts d’any productius seria un cop d’efecte superlatiu, que no tindria punt de comparació amb els anteriors.

Pablo Machín va canviar moltes dinàmiques, com la de transformar un equip ben poc acostumat a les alegries a camp contrari en un de molt fiable com a visitant. Els primers partits després de les vacances tampoc s’havien posat gens bé per als gironins, que van encadenar les sis primeres temporades a la Lliga de Futbol Professional sense ser capaços de celebrar amb triomf el retorn a la competició. Ni tan sols en el curs de Rubi, el de la primera promoció d’ascens, en què l’Almeria va deixar glaçat Montilivi el dia de Reis amb un gol de Chumbi en el minut 92.

La primera estrena d’any natural amb victòria a la LFP es va fer esperar fins a l’arribada de Machín. Va ser en el derbi contra el Llagostera, a Palamós (1-2). Els gironins van encarrilar el duel amb gols de Mata i Ramalho, però Ríos Reina va marcar en el minut 32 i el Llagostera no va deixar mai de lluitar per intentar obtenir l’empat.

El primer partit del 2016 va ser d’urgència màxima per al Girona, que s’hi jugava –en l’últim partit de la jornada, contra el Valladolid– caure en la zona de descens, encara en depressió després del cop del Lugo. Un gol de Jairo va desencallar el conjunt blanc-i-vermell, que es va començar a espavilar i va escalar en la classificació fins a accedir al play-off com a quart classificat. En el curs de l’ascens, el primer partit del 2017 va servir per confirmar la bicoca en què s’havia convertit La Romareda, un dels estadis amb més pressió de segona A, on els gironins van celebrar la tercera victòria consecutiva.